Les presses són per als lladres

VALÈNCIA. I per als toreros dolents, almenys això diu el vell refrany. Pose l'accent en la condició d'antic per al refrany, perquè no sé si hui dia les presses estan tan assumides com un estat natural que inventar una dita com aquest només produiria una allau d'insults en xarxes socials.

Fa molts anys que un entrenador de futbol al qual li vaig preguntar per un resultat positiu del seu equip enmig d'una ratxa negativa, em va dir després sense micros davant: "autoenganyar-te és inútil, a una crisi no s'arriba per un només resultat, així que tampoc s'ix d'ella per només un marcador".

El València CF porta buscant el seu punt d'inflexió des de la jornada 3. Estem en la 20 de lliga i es continua pensant que després de cada partit guanyat (tampoc hi ha hagut molts) s'ha arribat a l'encreuament de camins que canviarà el sentit de les coses: error.

El problema és que en el futbol s'ha instaurat des de fa anys una epidèmia d'immediatesa que desvirtua qualsevol anàlisi que intente aportar profunditat. Marcelino havia de ser destituït el dissabte al descans i 45 minuts més tard el València havia fet un recital en Balaídos.

I, escolten, ni una cosa ni l'altra. Ni Ferrán era un globus unflat per la premsa el dimarts al descans contra l'Sporting, ni ha de capitanejar el València CF durant les deu pròximes temporades per bé que haja estat en les segones parts dels últims dos trobades disputades. Paciència, és indiscutible que el de Foios té matèria primera per a arribar molt alt (detall, té tanta seguretat en la seua capacitat que no es va tornar boig en la celebració del seu primer gol en primera divisió, un detall així només el recorde en el debut golejador de Carlos Soler a Vila-real ara fa dos anys). No obstant això, exigir-li que siga el salvador de l'equip a eixa edat només li farà mal.

A vegades als periodistes ens toca la ingrata labor de fer de contrapés i que no se'ns vaja de les mans el tema de l'eufòria quan no hi ha motius per a això. No obstant això, sí que deixaré una dada per als amants del "punt d'inflexió". Per a mi sí que hi ha una diferència de la victòria de Balaídos respecte a les altres. Sí que existeix un detall que pot reforçar l'autoestima del grup, i m'explicaré. En les victòries davant Reial Societat, Getafe o Osca vas poder guanyar o perdre -la moneda va poder caure per a qualsevol costat-, i en el triomf davant el Rayo els de Vallecas tampoc van ser una vara de mesurar fiable (i encara així van tirar una pilota al pal amb 0-0). No obstant això el triomf de Balaídos va ser el d'un equip que, a la vora del precipici es va reactivar amb el gol de Ferran. És la primera vegada que el grup li ha donat la volta a una situació adversa perquè va ser capaç de ser un grup unit malgrat l'adversitat. Quan va arribar l'empat el València va olorar la sang i no va dubtar a anar pel rival perquè se sabia millor que ell. I jo fins ara no li havia vist això a l'equip en tota la temporada.

Queden-se amb eixa dada. Però això sí, si a això no se li dóna continuïtat en les pròximes trobades, no hi haurà res que fer. Com diu un altre vell refrany "un pardal, no fa primavera".