ALACANT. "... I he amat la meua pàtria; he amat la meua vida, ...". Aquest vers el va escriure Vicent Andrés Estellés, de qui hem celebrat el seu centenari al llarg del 2024. Estem convençuts que Enric Valor haguera expressat la mateixa idea amb la seua impecable i precisa prosa. L’escriptor castellut va ser un vistalista enamoradís, paraula per la que sentia una especial predilecció. Enric Valor Hernández, el seu fill, un senyor gran, magnífic i lúcid conversador, a l’imprescindible llibre de Joan Borja, Enric Valor, memòries, explica els últim instants de son pare aquell trist dia del recent estrenat mil·lenni: "...quan acabem de dinar és quan mom pare es queda parat i diu aquella famosa frase: 'No sé si plorar, perquè pense que em morc'". Va enrotllar el cap. I es va morir

Dilluns 13 de gener farà vint-i-cinc anys que som orfes d'Enric Valor totes i tots els valencians. La mestra, escriptora, editora i bona amiga de l’autor de Rondalles Valencianes, Rosa Serrano, ens ho recorda amb pregona tristesa en  les seues memòries, Les petjades del temps, amb el soterrar de l'escriptor: "Entre pluja i llàgrimes soterrem Enric Valor. La Universitat acull i honra les seues despulles. Molt som els que l’estimem. Jo no l’oblidaré mai".

Ni Rosa Serrano ni milers de valencians que mantenim viva la memòria de l’escriptor i gramàtic. Nosaltres, de fet, més que considerar-nos orfes ens considerem dipositaris i continuadors del seu llegat. Valor ho haguera volgut així,  car sempre va tenir clar que no estava sol, que treballava junt a molts altres, que la seua tasca era col·lectiva, nacional. Per això, la gent de Valor no només el rememorem sempre que podem, en una data tan significativa com l’actual, sinó que treballem per actualitzar tot el patrimoni que en llegà. I no deixarem de fer-ho mai.