Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA
passions

Gil Albors: futbol i moral d’un alcoià

Por  - 

El passat 14 de febrer va morir un dels dramaturgs més representats de l’Estat. Entre els millors en valencià de segle XX. Institucions i mitjans han recollit en els obituaris el seu llegat escènic. També el periodístic. Ací recordarem, però, la seua vinculació al futbol com a porter, periodista, pare de periodistes esportius i aficionat. Una relació intensa, la seua, amb l’espectacle en tots els sentits de la paraula

Xàbia

Plató en la Cova Tallada

Por  - 

El mite de la caverna no és un mite. Els presoners que veien ombres projectades des del foc dels vigilants érem nosaltres.  L’ombra en el segle XXI és en colors i instagramable. Contemplàvem espectres, véiem pobles i ciutats i sentíem ressonar les orelles en la finor espessa de l’asfalt, com el xampany glaçat pres en dejú. Véiem ombres d’argilages i romers i alguna fina flor d’asfòdel, però el gladiol que teníem a mà dreta era tàctil i no pareixia que fora diferent del projecte d’assemblar-se a si mateix, la vella aspiració platònica

Gastronomia

L’Alter, on els arrossos sonen

Por  - 

Sempre que he anat a l’Alter he anat acompanyat, com enfilat, amb grups musicals que en la seua parada i fonda a València eren conduïts pel camí que voreja Picassent buscant la veritat. Los Planetas, La Habitación Roja, Second, Revolver, Sidonie, Nudozurdo, Los Secretos, Bigott o Los Coronas han fet el mateix passeig. Hi ha d’haver una correlació espontània entre la qualitat dels arrossos, la seua naturalitat i la seua aportació vitamínica abans d’un concert. Si l’arròs és ciència, les seues maneres són artístiques. I l’art atrau l’art. O ha de ser l’escalinata coberta que, d’entre els tarongers, conduïx a l’interior amb l’actitud de qui entra a jugar-se la nit. Un pelegrinatge.

kosovo

Mitrovica: venim del nord, venim del sud

Por  - 

Mitrovica, l’antiga Dimitrovica bizantina, és hui en dia una de les cinc ciutats més grans de la República de Kosovo. Pràcticament fitant amb Sèrbia, des de 2013 ha quedat dividida en dos municipalitats: la Mitrovica Nord de Kosovo, de majoria sèrbia, minoritària en el conjunt de la ciutat, i la Mitrovica del sud, que concentra la majoria albanokosovar. Una coexistència difícil, separada per un riu.

feixisme

La biblioteca dels proscrits

Por  - 

Arreu de l’Europa devastada per la Primera Guerra Mundial, un nou ideari polític ambigu i proteic emergí amb força: el feixisme. Una amalgama d’elements molt diversos i sovint contradictoris que seduí grans escriptors i intel·lectuals a qui eixa tria convertí en figures amb un llegat incòmode, testimoni d’una era de frenesia ideològica

“petit retaule on pot passar de tot”

Tirisiti, l’antiheroi nadalenc més irreverent

Cada Nadal al voltant de 30.000 persones assistixen al més vell espectacle conservat d’una llarga tradició titellaire valenciana. Tot i tractar-se d’un betlem, la part sacra resta eclipsada per l’autèntic protagonista, Tirisiti, un pocavergonya malfaener, sí, però tan carismàtic com per a exercir de referent iconoclasta de diverses generacions de xiquets d’Alcoi i més enllà. Com diu la introducció, ens endinsem en este “petit retaule on pot passar de tot

paisatge, terme i memòria

Un dia en el paradís cítric de Vicent Todolí

Por  - 

A Palmera, a la Safor, a mig camí entre Gandia i Oliva, el conegut curador d’art Vicent Todolí viu en el paradís. Un paradís amb centenars de varietats cítriques desconegudes a terres valencianes que ha bastit per tal de protegir el paisatge, gaudir de tot un museu a l’aire lliure i saciar la seua infinita curiositat

'PORQUE YA NO QUEDA TIEMPO'

L’ombra de Lou Reed i el temps que encara té Rafa Cervera

Por  - 

L’estret àmbit de la crítica periodística musical, tot i que siga d’alta qualitat, és un espai probablement massa reduït per a determinats autors. De fet, quan l’ofici (l’ofici d’escriure, al remat) s’exercix amb tenacitat, talent i verdader interés, la dimensió estrictament literària guanya pes d’una manera progressiva, s’obrin nous horitzons i derivacions artístiques i s’acaba per destil·lar el suc dolç i madur del raïm en el final dels estius. Temps de verema

pilota

Un trinquet qualsevol

Por  - 

A vegades pots anar amb el teu fill a vore el passat. El meu em parla poc del seu passat, a penes alguna cosa que va ocórrer fa una setmana, perquè els fills són com cotxes amb el depòsit ple de gasolina. Van a tota velocitat i sense mirar arrere

'Insistències en la llum'

La necessària insistència en Toni Sabater

Por  - 

Una de les conseqüències inevitables de la cultura minoritària no és només que la quantitat de lectors siga escassa. Pocs parlants, pocs lectors i pocs llibres són coherents amb el cens i l’estadística. Hi ha una de més terrible i amagada, que afecta a les etiquetes que eixa condició provoca en el juí crític de la literatura i, per tant, de la seua qualitat

col·lecció Drassaneta

Bruna i Mimi, benvingudes a casa!

Por  - 

Els il·lustradors Aleksandar Zolotic, des de Belgrad, i Jem Maybank, des de Leeds, han donat vida a les dos primeres protagonistes dels àlbums gràfics de la col·lecció Drassaneta, un ambiciós projecte per a crear un imaginari propi i alhora universal destinat als valencians més menuts.

CASTELLÓ

La Plana, una comarca de viles belles i ben edificades

Por  - 

Inspirant-se en la Grècia clàssica, el teòleg Francesc Eiximenis afirmava que una ciutat, per tal que fora “bella e bé edificada”, havia de tindre planta quadrangular. Però en el cas del regne medieval de València, fundat sobre l’herència d’al-Àndalus, d’urbanisme espontani, orgànic i enrevessat, pensem moltes vegades que no hi havia nuclis així. Tanmateix, els exemples reiterats de la comarca de la Plana mostren el contrari: també ací es bastiren viles planificades rectilínies i regulars.

gastronomia

Ca Pepico, cent anys de culte a Bacus en un carreret de l’Horta

Por  - 

Compta amb un gran avantatge. Aparentment està en cap lloc, en un dels destins recòndits que l’Horta proposa tan a prop de l’aïllament com del centre de la civilització. Travessat entre infraestructures, al límit de les geografies. Això és Roca, el baixador de tren (en germanor amb Cuiper) que té fama de no haver vist mai baixar cap passatger. Un punt a favor que, casualment, fa dos telediaris era just un hàndicap i la presumpció de la irrellevància. Però Ca Pepico sempre s’ha aprofitat del pas, com una venda on els tractants anaven per a abraçar l’afecte abans d’entrar a la ciutat.

Vivant Denon

El plaer discret i intens de viure

Por  - 

La figura de Dominique Vivant Denon (1747-1825) és una de les més fascinants de la cultura francesa que cavalca entre els segles XVIII i XIX. Dibuixant, gravador, escriptor, diplomàtic, llibertí, col·leccionista d’art, museògraf o viatger, va servir als tres últims reis de França, a la Revolució i a Napoleó. I gràcies a la seua prudència i discreció és probablement el millor representant de l’essència del seu temps convuls

Enfront de la mar Bàltica

Por  - 

La vida és un acudit quasi sempre, un viatge costera amunt cap a la recerca de cims platònics que et retornen, redolant, cap avall. Eixim de la cova i, efectivament, tot eren ombres. Ho vaig saber fa molts anys enfront de la mar Bàltica.

verd i desvergonyit

El meu Infernet

Por  - 

En la meua biblioteca, des de fa uns quaranta anys, hi ha un racó batejat com L’Infernet, com abans havien fet altres reconeguts bibliòfils. És un lloc incendiari i calent, i és que allí s’arrepleguen centenars d’obres verdes i desvergonyides. Moltes foren prohibides, expurgades o considerades d’excomunió. Son rares i difícils de trobar, ja que pel temps, segons èpoques, foren majoritàriament destruïdes. Però en tinc centenars. I m’encanten

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email