Cada Nadal al voltant de 30.000 persones assistixen al més vell espectacle conservat d’una llarga tradició titellaire valenciana. Tot i tractar-se d’un betlem, la part sacra resta eclipsada per l’autèntic protagonista, Tirisiti, un pocavergonya malfaener, sí, però tan carismàtic com per a exercir de referent iconoclasta de diverses generacions de xiquets d’Alcoi i més enllà. Com diu la introducció, ens endinsem en este “petit retaule on pot passar de tot”

A Palmera, a la Safor, a mig camí entre Gandia i Oliva, el conegut curador d’art Vicent Todolí viu en el paradís. Un paradís amb centenars de varietats cítriques desconegudes a terres valencianes que ha bastit per tal de protegir el paisatge, gaudir de tot un museu a l’aire lliure i saciar la seua infinita curiositat

L’estret àmbit de la crítica periodística musical, tot i que siga d’alta qualitat, és un espai probablement massa reduït per a determinats autors. De fet, quan l’ofici (l’ofici d’escriure, al remat) s’exercix amb tenacitat, talent i verdader interés, la dimensió estrictament literària guanya pes d’una manera progressiva, s’obrin nous horitzons i derivacions artístiques i s’acaba per destil·lar el suc dolç i madur del raïm en el final dels estius. Temps de verema

A vegades pots anar amb el teu fill a vore el passat. El meu em parla poc del seu passat, a penes alguna cosa que va ocórrer fa una setmana, perquè els fills són com cotxes amb el depòsit ple de gasolina. Van a tota velocitat i sense mirar arrere

Una de les conseqüències inevitables de la cultura minoritària no és només que la quantitat de lectors siga escassa. Pocs parlants, pocs lectors i pocs llibres són coherents amb el cens i l’estadística. Hi ha una de més terrible i amagada, que afecta a les etiquetes que eixa condició provoca en el juí crític de la literatura i, per tant, de la seua qualitat

Els il·lustradors Aleksandar Zolotic, des de Belgrad, i Jem Maybank, des de Leeds, han donat vida a les dos primeres protagonistes dels àlbums gràfics de la col·lecció Drassaneta, un ambiciós projecte per a crear un imaginari propi i alhora universal destinat als valencians més menuts.

Inspirant-se en la Grècia clàssica, el teòleg Francesc Eiximenis afirmava que una ciutat, per tal que fora “bella e bé edificada”, havia de tindre planta quadrangular. Però en el cas del regne medieval de València, fundat sobre l’herència d’al-Àndalus, d’urbanisme espontani, orgànic i enrevessat, pensem moltes vegades que no hi havia nuclis així. Tanmateix, els exemples reiterats de la comarca de la Plana mostren el contrari: també ací es bastiren viles planificades rectilínies i regulars.