Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA
ENTREVISTA

Baixauli & Benesiu, paraules creuades

Por  - 

Fou en Alcoi fa uns anys. Joan Benesiu (Beneixama, 1971) va anar a buscar a Manuel Baixauli (Sueca, 1963) com qui cerca una sanció, un bateig, una benedicció. Com qui vol trobar, per fi, la seguretat que dona la paraula d’un mestre: pots fer-ho, continua. Ara fa uns anys i sembla ja llunyà aquell moment inicial, primigeni; ara són dos escriptors amics que es troben de tant en tant, com hui a Sueca, per a fer un café, una cervesa, i xarrar dels llibres i de la vida

matinades

Afters

Por  - 

Estan les persones que a les huit del matí busquen un lloc on allargar la tornada a casa. Estan aquells usuaris de tren que pareixen esperar, vestits de fosc i amb un tropell de paraules també fosques al cap, que el rodalia arranque i els duga a la ciutat encara més fosca. Estan els qui mitja hora abans que òbriguen les portes –d’un centre de salut, un col·legi electoral, el mercat– ja estan mirant impacients el rellotge i bufant perquè se’ls fa tard, el seu temps és un dret suprem. Totes estes persones estan dins de les meues pors

SANT SEBASTIÀ

El retrat

Por  - 

Havia imaginat la textura d’aquella cabellera rossa desenes de vegades des de la distància i quan la vaig tindre a tocar dels dits, banyada per les iridescències del pa d’or amb què Jacomart la va envoltar en ple segle XV, en compte de limitar-me a admirar la figura a la qual pertanyia, em va vindre al cap tot allò que s’hi havia vinculat. Coneixia bé la llegenda sobre la taula de Sant Sebastià, instaurada en la segona dècada de la centúria passada, segons la qual el pintor havia pres com a model Ausias March, aquell fill tardà del matrimoni format per Pere March i Elionor Ripoll destinat a perpetuar la nissaga. L’home de vida amorosa capritxosa i voluble, el cavaller amant dels jocs d’armes i dels jocs d’amor, dels falcons, dels llibres i de la mar

LA XOÀ

16 d’octubre de 1943

Por  - 

1. Sereu traslladats junt amb la vostra família i els altres jueus de casa vostra. 2. Cal portar queviures per a almenys huit dies, cartilla de racionament, document d’identitat i gots. 3. Es pot portar una maleta xicoteta amb efectes personals i una muda, mantes, etc., excepte diners i joies. 4. Tanqueu la porta de casa amb clau i emporteu-vos les claus. 5. Malalts, inclús casos gravíssims, no podran per cap motiu restar a casa. La infermeria està al camp. 6. Vint minuts després de la presentació d’esta nota la família ha de estar preparada per a partir

trinquet

Tetín, la dama de la pilota a Borriana

Des del trinquet que ara du el nom del seu germà, Batiste Viñes, com una dama entre cavallers, Tetín ha sigut testimoni privilegiat de la història de la pilota a la capital de la Plana Baixa. Rememorem els dies i els records d’una altra dona imprescindible dels trinquets valencians

LLETRAFERIT

Bangkok i el plaer

Enmig d’una plataforma de fusta, construïda a la vora del riu Chao Phraya, un músic tocava amb la seua guitarra els primers acords d’una cançó d’Eric Clapton. Al voltant de l’escenari algunes cadires estaven ocupades per parelles de jubilats occidentals, que havien decidit acomiadar la jornada en aquell entorn aquàtic, potser esperant que la frescor de la nit els llevara eixa suor permanent dels carrers de Bangkok.

Concubinat i adulteri en la Gandia del Segle d’Or

Por  - 

El testament de la saragossana Toda Gil d’Avarques és el punt final d’una història d’infidelitats, violència i amor en la qual hagué d’intervindre el mateix duc de Gandia, Alfons el Vell, a començaments del segle XV. Una història que ens mostra alguns dels mecanismes que vehiculaven els enllaços entre dones i hòmens en època medieval

PLANETARI

Crònica d’una devastació

Por  - 

Igual que un pacient quan jau en el llit del quiròfan d’un hospital es deixa fer i desfer, i sobre el seu cos inert intervenen sense restriccions els metges extirpant òrgans o substituint peces, quan una societat està malalta i adormida, i amb les dosis adequades d’anestèsia, és perfectament possible, des dels òrgans del poder que eixa mateixa societat ha atorgat, fer i desfer els cabals públics sense que eixes manipulacions tinguen el menor rebuig social, i quan les coses es fan realment bé –“que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, com va dir aquell– fins i tot es pot obtindre el fervor incondicional i l’aplaudiment de la crítica i del públic.

Planetari

Temps de rock’n’roll: Let It Bleed

Por  - 

Temps de rock’n’roll (Llibres de la Drassana, 2019) és el llibre d’un lletraferit pel rock, un fil d’històries breus que formen una novel·la sobre la vida, l’amor, l’amistat, les ciutats, el sexe i la música El protagonista se’ns oferix nu, cru, sense amagar ni l’excés ni el ridícul, ni el passat ni el present que mai és com diuen les cançons, però sense elles fa més fred. Oferim ací un dels capítols d’esta novel·la que celebra l’existència a ritme de The Doors, The Clash, Lou Reed, David Bowie, Extremoduro, AC/DC, Nirvana, Ramones o The Rolling Stones.

Literatura

Les pàtries perdudes de Joseph Roth

Por  - 

Quantes vegades contem la història de la nostra vida? Quantes vegades l’adaptem, l’embellim, introduïm talls astuts?”, es preguntava Julian Barnes en El sentit d’un final. Per a una vida tan curta, Joseph Roth ho va fer ben a sovint. Va nàixer, va escriure, va beure i va morir. I va caure en l’oblit. I, no obstant això, en ell es troba potser un dels millors escriptors en alemany del segle XX i un observador inigualable d’allò que l’envoltava. Destinat a viure temps complicats i orfe de pàtria, passaria la vida buscant-ne una, espiritual o física. I les va perdre totes.

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email