En la meua biblioteca, des de fa uns quaranta anys, hi ha un racó batejat com L’Infernet, com abans havien fet altres reconeguts bibliòfils. És un lloc incendiari i calent, i és que allí s’arrepleguen centenars d’obres verdes i desvergonyides. Moltes foren prohibides, expurgades o considerades d’excomunió. Son rares i difícils de trobar, ja que pel temps, segons èpoques, foren majoritàriament destruïdes. Però en tinc centenars. I m’encanten

Fou en Alcoi fa uns anys. Joan Benesiu (Beneixama, 1971) va anar a buscar a Manuel Baixauli (Sueca, 1963) com qui cerca una sanció, un bateig, una benedicció. Com qui vol trobar, per fi, la seguretat que dona la paraula d’un mestre: pots fer-ho, continua. Ara fa uns anys i sembla ja llunyà aquell moment inicial, primigeni; ara són dos escriptors amics que es troben de tant en tant, com hui a Sueca, per a fer un café, una cervesa, i xarrar dels llibres i de la vida

Estan les persones que a les huit del matí busquen un lloc on allargar la tornada a casa. Estan aquells usuaris de tren que pareixen esperar, vestits de fosc i amb un tropell de paraules també fosques al cap, que el rodalia arranque i els duga a la ciutat encara més fosca. Estan els qui mitja hora abans que òbriguen les portes –d’un centre de salut, un col·legi electoral, el mercat– ja estan mirant impacients el rellotge i bufant perquè se’ls fa tard, el seu temps és un dret suprem. Totes estes persones estan dins de les meues pors

Havia imaginat la textura d’aquella cabellera rossa desenes de vegades des de la distància i quan la vaig tindre a tocar dels dits, banyada per les iridescències del pa d’or amb què Jacomart la va envoltar en ple segle XV, en compte de limitar-me a admirar la figura a la qual pertanyia, em va vindre al cap tot allò que s’hi havia vinculat. Coneixia bé la llegenda sobre la taula de Sant Sebastià, instaurada en la segona dècada de la centúria passada, segons la qual el pintor havia pres com a model Ausias March, aquell fill tardà del matrimoni format per Pere March i Elionor Ripoll destinat a perpetuar la nissaga. L’home de vida amorosa capritxosa i voluble, el cavaller amant dels jocs d’armes i dels jocs d’amor, dels falcons, dels llibres i de la mar

1. Sereu traslladats junt amb la vostra família i els altres jueus de casa vostra. 2. Cal portar queviures per a almenys huit dies, cartilla de racionament, document d’identitat i gots. 3. Es pot portar una maleta xicoteta amb efectes personals i una muda, mantes, etc., excepte diners i joies. 4. Tanqueu la porta de casa amb clau i emporteu-vos les claus. 5. Malalts, inclús casos gravíssims, no podran per cap motiu restar a casa. La infermeria està al camp. 6. Vint minuts després de la presentació d’esta nota la família ha de estar preparada per a partir

Des del trinquet que ara du el nom del seu germà, Batiste Viñes, com una dama entre cavallers, Tetín ha sigut testimoni privilegiat de la història de la pilota a la capital de la Plana Baixa. Rememorem els dies i els records d’una altra dona imprescindible dels trinquets valencians