X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Menys drames, més naturalitat

26/09/2018 - 

VALÈNCIA. El dijous, després de la tempesta, entre corfes de pipes i alguna bandereta en terra, als voltants de Mestalla es seguien donant voltes a lo de la nit anterior. Que si açò, que si allò... un drama. El ressentiment té la seua importància perquè denota voler ser, sentir-se. I també el seu contrapunt negatiu, el negar l'evidència.

La cosa hauria de ser molt més natural; aprenguem a no menjar-nos tant el cap. La Juve et trau quatre galàxies de distància, i damunt vas regalar dos gols amb dos errors infantils. Si es paguen davant l'Eibar, imagina amb els italians enfront. 

Perdre en estos envits és normal donada la teua situació.

Ocorre el mateix amb l'inici de lliga. S'escolten negacions a totes hores, fins es lligen coses com que 'l'equip de l'any passat ja no existeix'. Escolte, no. Mire's els números. L'inici és calcat al del curs anterior. La diferència és que en lloc de guanyar-li a Las Palmas amb un gol lastimer en la primera jornada, errares quan quedares davant del porter matalasser.

Aquella tardor va canviar un dimarts després d'un 5-0 al Màlaga en la jornada cinc; ara pot canviar un dimecres després de la visita del Celta en la sisena. Més? Tots dos vénen acompanyats d'una visita a Anoeta el cap de setmana.

Hi han divergències, clar, però tenen a veure més amb la morfologia de l'equip i el desenvolupament del joc. Exemple. Has canviat a la teua davantera al complet. Tens ací a un Batshuayi que fins al diumenge passat pareixia qualsevol cosa menys un futbolista. I un Rodrigo-Gameiro que no s'entenen, encara. 

Per no parlar que has perdut el perfil de davanter que fixa centrals i obri espais. Col·lecciones clons.

Però el canvi més significatiu resideix amb la pilota en els peus. Ha desaparegut aquell equip que no tenia objeccions a renunciar a ella i arraulir-se arrere a mossegar, pressionar, i moldre a contres al rival. Ara, habitues a acabar els partits amb un mínim del 50% de possessió, quan antany t'anaves a casa amb tres punts i un 40%.

És ací on no hi ha cap claredat. S'esmussa l'equip en eixe excés de sobo. Es perd el factor sorpresa. No tens qualitat per a trencar forrellats amb una passada interior o un desmarcatge, i els teus laterals són incapaços de posar un centre en condicions. La sequera golejadora té a veure molt amb tot açò, en què ja no sorprens en atacar amb les defenses fixades. Eres molt còmode de defensar.

Justament, els teus dos partits amb més projecció ofensiva van ser els dos amb menys tinença de pilota. El dia del Llevant, per nomenar un. El primer on vam veure a este equip córrer a l'esquena dels centrals enemics, traduint-se en dos pilotes al pal i en altres dos mà a mà amb el saguer. Tal com el diumenge, que curiosament només vas generar perill després de l'expulsió, quan renunciares a l'esfèric i et posares a practicar un joc més directe.

És plausible pensar que la responsabilitat de tot açò pot residir en l'absència de Kondogbia i Coquelin, i no en Parejo. Parejo ja sabem que és nul quan ha d'abusar de la conducció. És un jugador ideal per a transportar el cuir d'un costat a un altre, o per a ficar una passada entre línies que ningú més és capaç de fer. No per a assumir protagonismes o monopolitzar possessions. No és qüestió que un jugue a la banda o en el centre, ni ell, ni Soler, ni ningú en nòmina serveix per a tal comesa.

No, perquè tens un equip elèctric, amb jugadors ideals per a córrer i no per a contemporitzar. Els encanta córrer. Tal vegada eixa siga la gran errada, que no els deixen o no poden. Obligats, per un canvi en la condició física de jugadors arribats a última hora sense preparació, lesionats..., a fer possessions llargues, malbaraten tota la potencialitat que atresoren. 

Mina, en eixes, tampoc ficarà els seus 15 gols per temporada. Tots arribant des d'arrere. És renunciar a molts gols.

Tampoc es pot passar per alt l'afany de Marcelino per evolucionar, per diferenciar-se aportant algun matís diferent que complique una mica més els partits als contraris. Si no es corre per falta de fons físic o fruit d'introduir variants que han trastocat l'engranatge intern del grup ho veurem en pròximes dates. En tot cas, no és nou, tampoc. Eixe vici per la pilota ja es va esbossar l'any passat durant la segona volta, i amb el mateix final: nuls resultats, pitjor joc.

Per açò se m'antulla, perquè ho hem vist en la pràctica, encara que a comptagotes durant el curs, que amb un pla més senzill i bàsic, renunciant a la pilota, este equip seria molt més potent. Amb un marge de desenvolupament més ampli. I per lo mateix, res del que veiem és preocupant. S'arreglarà amb la recuperació de futbolistes, o bé per la rectificació sobre la marxa de lo establert. L'equip és suficientment bo com per a confiar. 

Els problemes seran altres. Com el desgast de la Champions, la distracció que puga produir, o les conseqüències d'una mala ratxa de resultats.

I per ser més mental que físic, té pitjor solució.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email