opinión
Mercadeig a la italiana
19/06/2019 -
VALÈNCIA. Va raret l'estiu. Estes operacions d'intercanvis no aplegaren ni en la pitjor etapa, quan no havia un clau. Però ara pareix que tot es centra en açò. Un model a la italiana, d'arreglos i favors entre clubs on no intervenen diners reals. O queda reduït a mera propina.
Està bé, la virtut és saber traure profit d'un imprevist, o d'una necessitat. Lo que no entenc és la resta. Com les actituds dels jugadors implicats.
Començant per Neto (de Mina parlarem quan estiga més clar), al que no tenia per persona tan summament inmadura com per a agafar-se rebots d'eixe calibre per no jugar dos partits que sabia des que arribà al club que no jugaria de donar-se el cas. Em sorprèn tot en ell. Segurament hi ha alguna cosa que se'ns escapa, que no ha transcendit, donant-li sentit a tota la moguda, però amb lo que circula, la decepció amb el brasiler no pot ser major.
Retrata una edat mental de xiquet de vuit anys. I explica una veritat incòmoda, la dels teus jugadors més valorats preferint ser suplents allà que estreles ací.
A més la conseqüència d'açò no té massa lògica. Què busca anant-se al Barça? Es va marxar de Torí fart de promeses incomplides i d'esperar oportunitats, i aterra al Camp Nou per a jugar el Gamper i la Copa quan finalment va trobar el que volia des que va eixir de Brasil. Traduït, amb 30 anys es marca una carrera de suplentón. La intrascendencia més absoluta en detriment de fer-se un nom defensant la meta d'un gran club. No crec que parle massa bé de les seues ambicions. Tot per poder dir que 'jugà' amb Messi? Em costa entendre-ho en qui sempre ha recalcat la seua decidida voluntat a deixar empremta a Mestalla.
La derivada de la seua eixida són els intangibles que es perden. Qüestió delicada en vestuaris tan necessitats d'equilibris sans. Atès que Murara és dels que tiren del carro. Un personatge amb personalitat. I el primer porter seriós després d'anys prenent-se a broma la posició per part del club. Embardissat en pegots i gangues de mercadet. Sens dubte, la porteria no és lloc per a prendre's a la lleugera, un porter que done punts, fent més que no ficar-se les que van fora, marca la diferència entre aspirar a tot i no aspirar a res.
Falta veure si el recanvi compleix, què aporta, si està al nivell o amb quina actitud aterra.
En la qüestió molar sobre dit afer no caben més paraules que aquelles que reboten en la cançó de Tardor: Els millors jugadors són aquells que saben on estan.
A Neto no ho recordarà ningú.
Noticias relacionadas