X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 28 de enero y se habla de valencia cf Rodrigo PODCAST opinion
GRUPO PLAZA

opinión

Muchas noches, bonicos

25/11/2019 - 

VALÈNCIA. Ahir Jaume Ortí feia anys que va moure. Dos. I, com li va passar a Castellanos quan tornava una vegada retirat a la grada del Casanova, cap paraula mala. A Jaume Ortí sempre li ha passat igual. Un president que va ser de consens, enmig d'una guerra accionarial i que, per ser de carrer, pla i, al principi sense facilitat de paraula, va ficar-se al valencianisme a la butxaca més al final que al principi. Cal recordar que la parròquia no el va deixar parlar en una presentació, per molt que ell insistira.

Sempre ha sigut aixina. Al camp del Valencia CF se li va canviar el nom a l'actual perquè els comentaristes de Canal 9, Picornell i els altres, començaren a denominar-lo Mestalla, obviant el nom oficial. A Arturo Tuzón li van menejar la cadira Roig i companyia perquè no soltava els duros. I, tornant a Ortí, la Supercopa de Ranieri i Di Vaio va ser el principi del seu final com a president i el passatge per a ser altre pibe immortal en l'imaginari de l'aficionat. Ja veuen. De segur que molts que ahir demanaven furibundament des del seu sofà que els comptes oficials en les xarxes del club tingueren un record al president del palmito i la perruca taronja, estaven aquell dia xiulant per allò de no portar jugadors de renom.

Els valencians som aixina. Un poc anglesos, carregant-se a Churchill després de guanyar la Segona Guerra Mundial. Però també es pontifica quan no està al que, en altres èpoques, li hem negat el pà i la sal. I es bufa amb maliccia l'absència de record a Ortí. La comunicació per part de l'actual direcció general no és el millor que tenen. I sembla que des del Departament de Comunicació no tenen eixa sensibilitat. I no tindre sensibilitat en un departament que ha de vendre sentiments, emocions i bategades de cor fa perdre un poc l'esperança. Una llàstima que, amb les coses boniques que fan, les campanyes pròpies o contractades i el personal amb tant de potencial dels que curren de veritat, no aconseguisquen filar el telar de la comuncació passional amb l'aficionat. Està molt bé donar cobertura a un youtuber asiàtic però els que no som millenials volem recordar a Ortí i a tots els que ens han fet feliços. Sense mirar si són de fulano o mengano.

I què pensarà Bonico Ortí de com està el Valencia CF? Supose que igual alçaria els muscles dient que és el que hi ha i que, com pensem molts, l'afecció dels nous gestors no és del tot correcta. Que cal cuidar més a l'aficionat i els detalls. Que ell sap de que parla. I que presidentaes han hagut sempre, com tirar a Quique de matinada i portar a Koeman per gust del fill del president. Però del que estic segur és que ell buscaria el consens entre tots perquè ningú deuria, ni deu estar per damunt de l'escut. I que només cal animar i viure el Valencia CF intensament, sense mirar a la llotja. Igual dona que vaja la cosa bé o mal. Sense mirar a la llotja i fent força. Dimecres, per exemple.

Muchas noches, bonicos. Brindem, Jaume en el Bar Coyote. Tu ja saps de que parle.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email