X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 22 de noviembre y se habla de VALENCIA BASKET EUROLIGA valencia cf OPINIÓN VALENCIA CF
GRUPO PLAZA

opinión

Cap a on anem?

La Champions és el lloc del qual mai havia d'haver eixit una entitat del prestigi de la blanc-i-negra. Però no vaig a caure en el ja tantes vegades repetit "d'on venim". No, em negue. El passat és passat, sols servix per a aprendre d'ell i per a no cometre les mateixes errades...

5/03/2018 - 

VALÈNCIA. Anit vaig veure a Quique Setién assegut a la banqueta de Mestalla i el meu cap a punt va estar de curtcircuitar-se. Em començaren a aplegar imatges d'un València que, afortunadament, mai existirà. Sense faltar-li al respecte al tècnic càntabre, hem de donar gràcies a Mateu Alemany de què imposara el seu criteri. Allà pel mes de maig, el director general va donar-li la primera espenta a un equip que, en tan sols una temporada, ha passat de deambular per la zona perillosa de la taula, a ser un ferm candidat a disputar, dos temporades després, la màxima competició continental. La Champions és el lloc del qual mai havia d'haver eixit una entitat del prestigi de la blanc-i-negra. Però no vaig a caure en el ja tantes vegades repetit "d'on venim". No, em negue. El passat és passat, sols servix per a aprendre d'ell i per a no cometre les mateixes errades. Entre altres, la d'haver apostat per un director esportiu com José Ramon Alesanco. Per eixa raó vull dedicar estes línies a una pregunta que sí que m'inquieta: "Cap a on anem?". He ací la qüestió.

Analitzant els fets, la resposta és clara. Meriton li ha entregat al seu entrenador les claus del vessant esportiu del club. Diga el que diga Marcelino. Perquè de la mateixa manera que el temps ha demostrat que Alemany no era del tot sincer quan assegurava que la seua opinió no s'havia imposat a la de 'Talín' a l'hora d'escollir entrenador, al tècnic li està ocorrent una cosa pareguda. Marcelino ha  proposat un nou director esportiu -mal anomenat director de l'àrea tècnica per no deixar a Vicente als peus dels cavalls- i també a un nou cap dels serveis mèdics -mal anomenat assessor extern en traumatologia per justificar que no estiga exercint en el dia a dia del club-. L'asturià no els ha fixat, ell no ha signat els contractes, és clar, però els seus noms sí que els ha posat damunt de la taula. Pablo Longoria i Antonio Maestro són persones de la màxima confiança del míster. I el més important, segons el seu currículum, professionals més que contrastats i amb un reconegut prestigi que aterraran al Cap i Casal amb l'únic objectiu de fer créixer a l'entitat. I sent així, encara no entenc per què nega la major. Per què?

No fa falta ser un àvid bussejador en internet per trobar notícies on s'informa que els futbolistes del Vila-real viatjaven cap a Gijón per ser tractats de les seues lesions pel doctor Maestro quan 'Marce' dirigia al combinat de la Plana Baixa. O el que encara crida més l'atenció: la seua estreta relació amb Longoria. El jove Pablo -a penes té 31 anys- ja formava part del seu cercle més proper...fa 10 anys! I per a mostra, un botó. Hi ha un article del 'Periódico de Aragón' del 31 de maig de 2008 titulat "El ojo cibernético". http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/deportes/ojo-cibernetico_413698.html En ell, el periodista explica com 'Pablo Fernández' -aleshores no gastava el seu segon cognom- havia aconsellat els fitxatges de Sinama Pongolle, Smolarek o Tchité quan el preparador es passejava per les banquetes del Recreativo de Huelva i del Racing de Santander. També s'ho inventava Santi Valero, que és qui signa l'article, fa una dècada? De veres? Així que, per molt que el missatge oficial separe a Marcelino de les dos últimes cares noves en l'organigrama, la veritat cau pel seu propi pes.

Una realitat que deixa ben a les clares que el tècnic no sols té l'última paraula del vestidor cap a endins. Marcelino mana. I ens agrade més o ens agrade menys és el model que ha escollit Meriton. El València està en mans de l'asturià. No és l'estructura que jo voldria per al meu equip però en el futbol, l'únic que es premia és l'encert i de moment, este és quasi del 100%. Però si l'aposta de l'entitat cap a l'entrenador és absoluta que ho siga per sempre. Que quatre resultats roïns no acaben amb el projecte. Quan vinguen d'esquena serà quan toque demostrar la fe en el míster. Ara tot és massa fàcil. I per descomptat, Marcelino també ha de banyar-se. Ell també ha de deixar patent i per escrit que s'ho juga tot pel València. No només l'any que li resta de contracte. És moment de renovar i de comprometre's a no escoltar el primer càntic de sirena que li arribe. Ara ha de banyar-se. Si ho fa, jo també m'afegisc a la causa.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email