La millor pitjor Eurocopa

VALÈNCIA. Qui ho anava a dir. Resulta que una Eurocopa que es juga un any després porta camí de ser la millor Eurocopa de les pitjors. Tots recordant aquelles de Colajet i Van Basten o les dels primers gintonics i Torres com a gols icònics i ara vibrem i s'abracem alliberant els nervis amb penals contra Suiza que, ni amb Chapuisat i Sutter va donar més problemes que l'altre dia. Gols de rebot per acabar en la loteria que no és loteria, els penals. On millor Unai que David. Per experiència i antecedents, clar.

Ara, temptant a la sort, igual caldria vore la semifinal europea a una pizzeria. Per allò de viure el partit i fer un win-win. Si guanya España, celebres amb mesura. Si guanya Italia, millor amb la panxa plena i ben carregat de formatge, que mai ve malament. I pels himnes, que els de la bota el canten amb vehemència que asusten fins i tot als xiquets que els acompanyen. I nosaltres, amb el lolololo, desentonant i fora de compàs. Ja posats, estem vivint una bola extra. I cal viure-la aixina, com un regal. Com quan el mestre es deixa els originals d'un exàmen que no has estudiat i tens tres dies més per suspendre amb un poc més de dignitat. I clar, tirar-li la culpa a la ponentà, al boli BIC o a qualsevol cosa menys a tu mateix. Perquè clar, tu no eres capaç de recuperar el temps perdut. Tu has sigut sempre més xitxarra que formiga. Més de lluentor que de treball. I ara resulta que la vida te dona una oportunitat gràcies a Oyarzabal, un tipo que sembla que està jugant a futbol com el que juga amb els col·legues a la platja i per la nit beu vi amb refresc de cola.

Gent normal, amb cares normals t'estan fent viure un estiu millor del que esperaves. Als esportistes de silló els anys no parells ens semblen avorrits, ni Euro, ni Mundial, ni Jocs Olímpics. I ara, Oyarzabal i companyia te fan viure amb la passió moderada del que no ho té clar del tot, la millor de les pitjors Eurocopes. La que no t'esperaves. La que els experts deien que tardariem molts anys en tornar a vore. Que Xavi i Iniesta només ixen de molt de temps en molt de temps. Que guapets com Xabi Alonso, gendre perfecte, que damunt goleja a Hisenda, tampoc els tornariem a vore. I ara resulta que amb Busquets de metrònom, amb ixa cara d'acabat d'alçar-se de la siesta i deu amigatxos més, te van a fer que el dimarts siga un divendres bort. I sense Van Basten ni Torres bambant pel camp.