La força de l'equip

VALÈNCIA. Vercher, Canari i Ricardet. Molt probablement, cap d’estos tres noms estava escrit en la llista de favorits al títol allà pel mes de gener, en les matinadores partides de la Lliga CaixaBank Trofeu Diputació de València. Tanmateix, la força de l’equip, la potència de la compenetració, l’energia de la solidaritat els ha portat, amb justícia, fins a la victòria final. Els tres, el trio de Xeraco, han derrotat esta vesprada l’equip del Genovés, format per Vicent, Tonet IV i José, en una final vertiginosa i elèctrica al trinquet de Xeraco (15-30). Una partida amb la qual s’han coronat com a nous reis de la modalitat.

L’equip blau va començar a guanyar la final durant la reballada, en els pocs però eterns segons en els quals la moneda decideix qui comença al dau. El seu color va rebre la benedicció de la deessa de la fortuna. Un regal per a Vercher. El jove de Piles, amb només 22 anys, guarda una treta sobrenatural. Un martell hidràulic capaç de perforar els terrenys més esquerps a la recerca del quinze. I així va començar la partida. Una exhibició del jove pilotari de Piles sense resposta possible al davant.

Amb el primer joc en el marcador per als de Xeraco, el trio roig no se'n va resignar a dir la seua. Vicent va agafar la responsabilitat sense immutar-se i també va mostrar la seua qualitat en la treta, amb un Tonet IV encés com a recolzament als números centrals del trinquet. El mitger del Genovés demostra, en cada partida que juga, que és el millor pilotari de la modalitat. Un jugador total. Amb tots els colps, amb una actitud superlativa, amb un instint competitiu que l’impulsa a provar coses impossibles. Una figura imperial la qual s’ageganta contra els rivals.

Seguint la seqüència de la reballada, la partida, tàctica i estratègica en cada quinze, amb els jugadors avançant i endarrerint posicions segons la força de la vaqueta a la treta, se’n va anar al 5-10 en favor dels blaus. El trio roig, el de Tonet IV, passava al dau obligat a sumar. Però, el canó de Vicent, la valentia del mitger de la Costera i la il·lusió de José, en la seua primera final, van ser insuficients. Canari es multiplicava per a parar-ho tot, Vercher es descarregava en quant el braç disposava d’un mil·límetre extra i Ricardet ho rematava tot de manera incontestable. La batalla pujava de temperatura. La final estava encesa en flama i als rojos el joc se’ls va ennuegar. Els blaus, des del rest, van protagonitzar una estocada clau a la partida. Canari, amb dues raspades de manual, va liquidar un joc que trencava el ritme de la reballada i situava al seu rival davant el precipici. Moment crític. (5-15)

Tonet IV va emergir. El líder del trio del Genovés no va renunciar a la seua responsabilitat. Tot al contrari. Va tractar de recuperar als seus companys i va encapçalar un intent de remuntada que no va estar lluny de forjar-se. El carisma de Tonet IV és tan potent que, amb un 5-15 en contra és quan més perillós sembla, quan més respecte inspira en la canxa. Hui tanmateix, s’ha trobat amb un trio immune al seu verí. L’antídot a la seua pegada mortal.

Vercher va convertir el dau en el seu regne. Cada vegada que Tonet IV o José estrenyien la partida amb quinzes treballats, el rest de Piles soltava un tro des de la treta que escampava qualsevol sospita de patiment. Els blaus, sòlids, equilibrats, constants, persistents, van mantenir un nivell de joc elevat i regular. Com han fet en els últims mesos. La força del col·lectiu, de l’equip, ha sigut la gran clau. El secret amb el qual els tres jugadors, cadascú en la seua posició, s’han transformat en insuperables.

Ara bé, el trio roig no es va rendir. No és un verb que es conjugue al trinquet del Genovés. No s’ha fet mai. Així que la partida, amb un intercanvi brutal de colps i una guerra tàctica incessant, va desembocar en un 15-25 amb els blaus a la treta. Era la primera opció de posar el fermall d’or a la Lliga CaixaBank. Quan tots donaven per morta la partida, Tonet IV va afegir-li un poc de suspens a la final. De sobte, els del Genovés posaven el Val en el marcador, amb opció de passar al dau amb un 20-25 que retallava totes les diferències. Tonet IV pot estar ferit, però mai vençut. Mai fins al final.

Va ser un miratge. La força de Vercher (va acabar amb més de deu tretes directes), l’experiència de Canari, l’oportunisme de Ricardet van fer tornar la final a la realitat. El Val dels rojos es va esvair. Va arribar el blau, més segur de si mateix. I no va haver compassió. Després de l’últim quinze, els crits de Canari van enderrocar les muralles del trinquet del seu poble. L’alegria va esclatar entre els blaus, per fi campions (15-30).

La Lliga de Xeraco, el triomf de Vercher, Canari i Ricardet és la victòria de l’equip. La traducció esportiva de la força del col·lectiu, del sacrifici, de la solidaritat. Xeraco festeja hui una Lliga guanyada a pols amb el cap i des del cor. Amb les mans. I a l’altra part de la canxa, Tonet IV, hui derrotat, és encara més gran.

A partir del dilluns, malgrat que amb certes restriccions, l’escalfor del públic tornarà al seu lloc en l’escala. Tant de bo el silenci siga el gran i únic derrotat d’esta Lliga CaixaBank.