“Prometo estarte agradecido”

VALÈNCIA. Esta vesprada visitarà Mestalla, per primera vegada des del seu acomiadament, Marcelino García Toral, l'entrenador que el 25 de maig de 2019 va trencar amb una llarga sequera, d'onze anys, en els que el València no va ser capaç de guanyar cap campionat. Eixa victòria a la final de Copa, davant el Barça de Messi, a Sevilla, va significar per al técnic asturià entrar en la història daurada del club i per als aficionats, sobretot per a les noves generacions, un “xute” d'autoestima i de reafirmació del sentiment de pertanyença al club. A més, eixe triomf coper va coincidir en el final de la temporada del centenari valencianista.       

Eixa temporada de 2018-19, de ben segur, passarà a la història del club com una de les més emocionants i emotives, pel que va suposar el centenari de l'entitat i a més per, des del punt de vista competitiu, haver signat una excelent campanya aconseguint entrar en la màxima competició continental, per segona vegada consecutiva, després que Meriton confiarà el seu “projecte”, si és que alguna vegada ha existit, a Marcelino i Mateu Alemany. Una doble M, que va saber reconduir la nefasta gestió d'altra M, la de Meriton i posteriorment va patir l'enveja i el recel d'un altra, la de Murthy, el pitjor president, en diferència, que ha passat per la llotja de Mestalla en els 102 anys de vida del club.

Marcelino, junt al seu cos técnic, va saber guanyar-se a uns jugadors que cregueren en un sistema de joc que els venia com anell al dit i que encaixava a la perfecció en l’ADN i en l'esència del club, amb un estil i una filosofia que tornava a les arrels d'aquells equips “broncos y coperos” que tants éxits han donat al club al llarg de la seua vida. Res estrany, si tenim en compte que una de les grans influències del técnic, junt a l'italià Arrigo Sacchi, és i ha sigut Rafa Benítez, de qui admira la seua forma de competir i de gestionar la plantilla.

La seua tasca al front dels valencianistes li va servir a Marcelino per fer-se mereixedor del Trofeu Miguel Muñoz, al millor entrenador de la Lliga 2018-19, en la seua primera temporada a la banqueta dels de Mestalla. Però, ni este guardó individual, ni el posterior títol de Copa, foren arguments suficients per a que el València, o millor dit, els irresponsables al capdavant de l'entitat, no prescindiren dels seus serveis, després de poc més de dos campanyes, en què Marcelino va aconseguir reubicar el club al lloc on per la seua trajectòria li correspon, que no és altre que a l'elit del futbol estatal i europeu. Les diferències en la concepció de la plantilla entre l'entrenador i el màxim accionista singapurès, resultaren insalvables i després de la seua destitució i la rescició de contracte d'Alemany, novament la improvisació i les decisions destarifades s'instal·laren a la planta noble del club, per a desgràcia de tots els valencianistes.

I esta vesprada, Marcelino tornarà a xafar la gespa de Mestalla, on segur rebrà una ovació, en reconeixement al seu bon treball i en senyal d'agraïment per tota la felicitat que ens va donar l'equip, per ell dirigit, en la temporada del centenari. No estaria de més que, en eixe moment, per la megafonia de Mestalla, ara que l'afició pot escollir la música que es vol escoltar, sonara Rosendo amb el seu “Prometo estarte agradecido”, dedicat a Marcelino i al seu cos técnic. Seria un gran detall.