Puchades, el millor migcampista del Mundial

VALÈNCIA. Aprofitant que  ja estem inmersos en la dinàmica del mundial de fútbol, esdeveniment que acapararà gran part de l'atenció mediàtica fins que es jugue la final el proper 15 de juliol de 2018 en el estadi Luzhniki de Moscú. Pot ser un bon moment per recordar la brillant actuació, en un campionat mundial, del millor jugador valencià, amb permís de Pep Claramunt, de la història.

“Tonico” Puchades, pot ser considerat, per moltes raons, el prototip perfecte del que ha de ser un jugador emblema d'un club: nascut a la nostra terra, va jugar a l'equip del seu cor durant tota la seua carrera professional, malgrat les temptador ofertes que li arribaren i mai tingué una paraula en contra de l'entitat, dels seus companys, dels entrenadors o dels seus dirigents.

Diuen, els més veterans, que juntament amb el seu amic i company Pasieguito formaren la millor parella de migcampistes que ha xafat la gespa de Mestalla. Els qui no tinguérem la sort de vore'ls jugar sempre els hem comparat amb altra dupla de luxe, la formada per Baraja-Albelda, el centre del camp del València campió dels primers anys del segle XXI.

Puchades era un jugador poderós, molt fort, ell afirmava que eixe fortalesa física la tenia gràcies a haver treballat, abans de ser futbolista, als camps d'arrós de la seua estimada Sueca. 

El seu joc el va portar a ser convocat en 23 ocasions amb la selecció espanyola, un registre considerable per a l'època, si tenim en compter que en eixos anys no existien tantes competicions de seleccions ni es disputaven tants partits amistosos com en l'actualitat. El seu balanç amb la roja és de 10 victòries, 8 empats i 5 derrotes.

Amb el combinat espanyol, l'actuació més important del nostre protagonista, va tindre com a escenari els camps brasilers on es va  jugar el Mundial de 1950, el del famós 'maracanazo', on Espanya va aconseguir la quarta posició final, la millor classificació històrica fins al títol guanyat al 2010.

Puchades, Basora i Zarra foren els únics jugadors espanyols que disputaren tots els partits de la selecció en aquell Mundial. En la primera fase guanyaren a Estats Units (3-1), a Chile (2-0) i a Anglaterra (1-0), amb el famós gol de Zarra. I en la fase final empataren contra Uruguai (2-2) i perderen contra Brasil (6-1) i Suècia (3-1).

L'actuació del de Sueca va ser tan destacada que al finalitzar el campionat va ser inclós a l'equip ideal, segons el criteri de la premsa internacional. En eixe onze escollit l’acompanyaven  figures com els espanyols Antoni Ramallets i “Piru” Gainza, els brasilers Bauer, Zizinho i Ademir i els campions del món Gonzalez, Tejera, Osvaldo Varela, Ghiggia i Schiaffino d'Uruguai. A més, d'entre tots ells, el bó de “Tonico” va ser designat com a millor migcampista del torneig. Un gran reconeiximent a nivell internacional per al mític '6' del València.

Afortunadament per als valencianistes, una vegada finalitzat el Mundial encara va defensar durant huit anys la samarreta del ratpenat, fins la seua retirada al 1958.