Quique Sánchez Flores: El “faraó” de Mestalla

VALÈNCIA. Esta nit el València disputarà una nova jornada de Lliga al Coliseo, Alfonso Pérez Muńoz, de Getafe. Un partit que significarà el retorn de José Bordalás al camp on es va consolidar com a primer entrenador d'un club de la màxima categoria. Si la banqueta valencianista està actualment ocupada per un ex “azulón”, la dels del sud de Madrid ho està per un ex valencianista: Quique Sánchez Flores.
Quique, va arribar a la disciplina dels de Mestalla des del Pegaso madrileny. El seu periple com a jugador valencianista es va desenvolupar  entre les temporades 1984-85 i 1993-94. En eixos anys es va convertir en un dels millors laterals que han jugat per la banda dreta del València en els seus 103 anys d’història. Quique era un jugador molt técnic, lleuger, veloç, amb una gran tècnica i estava dotat d'una gran fortalesa física, malgrat el seu aspecte fràgil, el que li permetria fer grans marcatges, a l'home, sobre els davanters rivals. Era capaç de pujar la banda a gran velocitat, d'incorporar-se a l'atac per assistir als davanters o per xutar a gol. Aconseguint un bon grapat de gols per temporada, tenint en compte la seua condició de defensa. Durant una dècada va ser  titular indiscutible, arribant ha disputar 321 partits i marcant 26 gols. Eixes xifres de ben segur hagueren sigut superiors si els seus turmells li ho hagueren permès.
Va jugar amb la selecció espanyola, aconseguint un total de 15 internacionalitats, incloent la seua participació al Mundial disputat eI 1990 a Itàlia. Després de la seua eixida del València va jugar al Madrid i al Saragossa.
Quan es va retirar com a jugador, va iniciar les seues col·laboracions com a comentarista a diferents mitjans de comunicació, al temps que s'iniciava en les banquetes, on va anar guanyant en experiència a les categories inferiors. Fins que li va arribar l'oportunitat d'entrenar a Primera de la mà del Getafe.
En eixa primera campanya, com a tècnic al Getafe CF, els madrilenys es van mantindre en la categoria sense massa problemes. Eixa fita, així com el joc desplegat, feren que els ulls de la secretaria tècnica valencianista es fixaren en ell, encara que tan sols tenia un any d'experiència a Primera Divisió. Va ser fitxat en l'estiu de 2005, assumint el repte de retornar a jugar competicions europees. Així es va produir el retorn de Quique Sánchez Flores al València CF, esta vegada  com a entrenador del primer equip. Amb ell, els de Mestalla, es van classificar per a la Champions League dos campanyes consecutives. Però, a l'inici de la temporada 2007-08, va ser cessat pel president, Juan Soler, després de dos derrotes davant el Rosenborg, a la Champions, i contra el Sevilla a la Lliga. Això, més la pressió que caracteritza a la banqueta valencianista, junt al "Quique me aburro" de la grada i una presidència sense trellat, van acabar amb la seua destitució.
L'episodi d'eixa destitució va ser tot un despropòsit, la reunió del consell d'administració va començar prop de les tres de la matinada i el motiu de la mateixa, segons va comunicar el portaveu del club, va ser la "situació irreversible" que vivia l'equip. Una situació tan  “irreversible“ com estar en la quarta posició lliguera, a tan sols quatre punts del líder, el Real Madrid, i a tres dies d'un enfrontament directe, a Mestalla, entre tots dos equips.
Des d'eixe moment, Quique ha dirigit altres equips i sempre que s'ha tingut que enfrontar-se al València ha mostrat públicament el seu afecte i la seua estima pel club que li va donar l'oportunitat de fer-se un nom i triomfar al món del futbol.