Ramón Encinas

VALENCIA. Demà s'enfrontaran a Mestalla el València CF i el Sevilla FC. Dos clubs històrics que han tingut en els últims anys una gran rivalitat esportiva, malauradament massa vegades decantada a favor dels andalusos.

Els jugadors que han vestit les dos samarretes són molts, entre els més recents podem citar els següents: Álvaro Negredo, Andreu Palop, Carlos Marchena, Seydou Keita, Ever Banega, Antonio Barragán, Dennis Cherisev, Hedwiges Maduro, Gabi Moya o Javi Navarro. Fins i tot, el gran mite valencianista Eduardo Cubells va defensar als sevillans durant la seua estància a la ciutat del Guadalquivir.

Si molts jugadors han defensat els dos escuts, també un bon grapat d'entrenadors han dirigit les dos banquetes: Unai Emery, Luís Aragonés, Víctor Esparrago, Otto Bumbel, Sabino Barinaga, Salvador Artigas, Enrique Buqué i per damunt de tots ells Ramón Encinas Dios. El primer entrenador en guanyar un títol nacional amb els de Mestalla i l'únic que ha guanyat una Lliga amb els de Nervión.

"Moncho" Encinas, va nàixer a Pontevedra el 19 de maig de 1893. Des de molt menut va viure la passió pel futbol. Als 14 anys ja era jugador del Pontevedra FC. Sent adolescent va viatjar de polissó a Montevideo per buscar-se la vida a la capital uruguaia. El seu talent futbolístic li va facilitar incorporar-se a diversos equips d'aquella ciutat, abans de tornar a Espanya.

Sent jugador del Racing de Vigo va ser preseleccionat per jugar als Jocs Olímpics d'Anvers el 1920.

Els éxits, que no va aconseguir com a jugador de primer nivell, els va obtindre com a entrenador. Va debutar com a preparador dirigint el Tàrrega, posteriorment va preparar equips com el Reus, Palafrugell, Sevilla i Celta de Vigo. El 1930 va entrar a formar part del cos tècnic de la selecció espanyola, on va participar a la Copa del Món de 1934 disputada a Itàlia.

Al finalitzar la Guerra Civil, Encinas es feu càrrec del València CF en la temporada 1939-40. El següent curs futbolístic supondria, per a ell i per al club, la culminació d'un somni: guanyar el primer títol futbolístic a nivell estatal.

Eixe gran éxit, aconseguit a la Copa d'Espanya, en eixe moment anomenada "del Generalísimo", es va produir després de derrotar a l'Espanyol de Barcelona, per un marcador de 3-1, en la final disputada a Chamartín el 29 de juny de 1941. El club valencianista, acompanyat per més de cinc mil seguidors, va ser molt superior al seu rival. Mundo, autor de dos gols i Asensi varen ser els golejadors.

Si la Copa va ser el primer gran títol per als valencianistes i per a Encinas, el segon no es faria esperar massa temps. Així, la temporada 1941-42, el club de Mestalla es va proclamar campió de lliga. Eixe primer campionat lliguer es va aconseguir amb un rècord de puntuació impressionant per a l'época, 40 punts en 26 partits (la victòria sumava dos punts enlloc dels tres actuals), a més l'equip dels Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza va ser el més golejador amb 85 dianes i va guanyar el campionat amb set punts de diferència sobre el seu immediat seguidor, el Real Madrid, a més, a nivell individual Mundo va ser "Pichichi" amb 27 gols.

Le cròniques de l'época parlen d'Encinas, com un home callat i senzill, poc amic de figurar però molt llest i capaç. Valga d'exemple la publicada després del partit de tornada de les semifinals coperes de 1941, on el València va vèncer al Sevilla per un contundent 8-1: "El entrenador señor Encinas, artífice de las victorias valencianistas. [...] La influencia de los entrenadores—hablamos de grandes clubs— influye y personaliza el juego de los equipos. [...] el del Valencia, lo es de un hombre modesto por sus aspiraciones en el ruido del mundillo deportivo, pero práctico y competente en su tarea. Toda una temporada - contando con materia prima suficiente- es lo bastante para juzgar la labor de un entrenador. Encinas cuenta con un núcleo de jugadores, pero en los que sus enseñanzas hacen mella.

La táctica empleada por el Valencia tanto en Liga como en la Copa- adaptándose a las circunstancias- ha sido siempre la apropiada [...].

Afirmamos que el Valencia disfruta de una acertada orientación técnica." . (Levante, 27/5/1941).

Després d'eixes dos temporades triomfals a València, Encinas va entrenar al Real Madrid sense massa éxit i va finalitzar la seua carrera al Sevilla, on va portar a l'equip andalús a guanyar el seu únic campionat de Lliga, la temporada 1945-46.

El treball i els éxits aconseguits per Ramón Encinas, posiblemente pels anys que han passat, han quedat en l'oblit i la seua brillant trajectòria com a entrenador valencianista no ha tingut el reconeixement que el seu palmarés mereix. Valguen estes línies com a record a la seua figura, el seu treball i al seu bon fer.