X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 13 de diciembre y se habla de anil murthy valencia cf adu mediterraneo valencia CF MESTALLA
GRUPO PLAZA

història vcf

Ricardo Alós, l'altre “Pichichi”

Quatre són els valencianistes que han guanyat el trofeu “Pichichi”: Mundo, Waldo, Kempes i Ricardo Alós. Dels tres primers poc hi ha que dir, les seues trajectòries són conegudes per tots, tot el contrari del que passa amb el nostre protagonista...

28/04/2018 - 

VALÈNCIA. Al llarg dels anys, el València ha anat acumulant un brillant palmarés: Lligues, copes i competicions europeus. A estos triomfs col·lectius hi ha que sumar-li altres títols de caràcter individual aconseguits pels seus jugadors, entre estes distincions destaquen per la seua importància els trofeus “Pichichi” otorgat al màxim golejador del campionat de Lliga i el “Zamora” que se li entrega al porter menys golejat en el campionat de la regularitat.

Quatre són els valencianistes que han guanyat el trofeu “Pichichi”: Mundo, Waldo, Kempes i Ricardo Alós. Dels tres primers poc hi ha que dir, les seues trajectòries són conegudes per tots, tot el contrari del que passa amb el nostre protagonista.

Ricardo Alós Bailach, va nàixer a Moncada l'11 d'octubre de 1931. Després d'iniciar-se en el món del futbol en l'equip de la seua localitat, als 20 anys va passar a formar part de la plantilla del CD Mestalla, on va debutar el 1951, en el filial valencianista va jugar fins a 1956.

En la temporada 1956-57, al no tindre l'oportunitat de jugar al primer equip, va acceptar una cessió al Real Gijón, nom de l'actual Sporting, on va jugar una temporada en la què va escriure una pàgina d'or en la història del club astur.

Eixa campanya, militant en la Segona Divisió, Ricardo es va destapar com a un extraordinari golejador, els seus 46 gols van ser decisius per a que els asturians aconseguiren l'ascens. A nivell individual va guanyar el trofeu al màxim golejador de la categoria. Eixa campanya va ser excepcional, ja que durant les seues anteriors temporades, al filial valencianista, no havia passat de la desena de gols. El Molinón li va vore vesprades glorioses com quan li va marcar sis gols al Lleida, cinc al Caudal o quatre a l'Eibar, Ricardo és va convertir en una màquina de fer gols.

A Gijón va deixar un gran record i encara manté el rècord de gols marcats en una temporada. Durant molts anys els seus 46 gols, foren el rècord absolut de les dos primeres lligues del futbol estatal, fins que Leo Messi va marcar quatre dianes més en la 2011-12.

L'exit a Astúries li va permetre tornar a la disciplina del València,  quan l’entrenador Luis Miró va decidir recuperar-lo, però esta vegada com a integrant del primer equip, on va seguir amb la seua ratxa golejadora.

En la seua primera temporada en la màxima categoria del futbol va jugar tots els partits excepte un. El seu debut va ser davant Las Palmas el 15 de setembre de 1957. En Primera es va adaptar bé i els gols no tardaren en arribar. Quan faltaven tres jornades per finalitzar la Lliga era “Pichichi” en solitari però li va fallar la sort i la punteria. Així, en els tres últims partits va vore com li anul·laven un gol vàlid contra l'Atlètic, com Eizaguirre li parava un penal i en l'últim partit com el porter sevillista Javier li parava tots els seus xuts a porta. 

Finalment, va guanyar el “Pichichi” de Primera Divisió, de la campanya 1957-58, empatat a 19 gols amb Alfredo Di Stéfano i amb l'ex valencianista Manolo Badenes, amb la particularitat que no va marcar cap gol de penal.

Ricardo és l'únic jugador que ha sigut capaç de guanyar el trofeu “Pichichi” dos temporades seguides passant de Segona a Primera.

La seua facilitat rematadora el va fer Internacional B, per Espanya, en un partit contra Portugal.

Tot i contribuir amb gols als èxits del València, inexplicablement, en les dos temporades següents no va tindre continuïtat en l'equip, en eixes campanyes sols va jugar dotze partits en els quals va marcar cinc gols. 

Etiquetat com a poc hàbil i fart de ser alineat com a interior esquerre per Otto Bumbel, al 1960, amb la carta de llibertat, va marxar al Múrcia que militava a Segona Divisió. Allí va jugar tres temporades abans de fitxar pel Ontinyent fins la temporada  1963-64, quan va dir adéu al futbol.

Ricardo té l'honor de ser l'únic valencià guanyador d'un trofeu “Pichichi” defensant els colors del València CF.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email