Soldats de Manolo Salvador

VALÈNCIA. Roberto Soldado aplegà a Granada un any després que Manolo Salvador marxarà d’allà, quan el club nassarita forçà la desvinculació del de Faura un any abans d’acabar el contracte. Per a lo bo i per a lo roín, Salvador no sap encaixar fora de la que és sa casa des de finals del segle XX, quan penjà les botes en Orriols. A ningú ben informat escapa que el seu perfil hui (i quasi sempre, en realitat) és més consultiu que executiu. Cal valorar, per tant, que les seues decisions són, com a mínim, consensuades amb Quico Catalán i Paco López.

L’ariet de la pedrera del Madrid venia del Fenerbahçe, un dels tres clubs històrics de Turquia, amb Galatasaray i Besitkas. Aplegava lliure. Allà havia signat dos temporades discretes. I en Granada firmà per un sol any, renovat en acabant. Les dos campanyes en Los Cármenes han sigut òptimes, però molt millor la primera, la qual cosa encaixa en un futboliste de 36 anys que ha passat de ser titular en 30 partits de Lliga (19/20) a ser-ho en 16 (20/21). És evident que la pèrdua de protagonisme a l’ombra de l’Alhambra, que previsiblement s’aguditzaria enguany, l’ha fet inclinar-se per un canvi d’aires, amb unes condicions envejables: es parla de dos milions de fitxa i dos anys amb opció a un tercer. És previsible que l’aplegada de Soldado es faça perquè ja estiga encarada l'eixida de Sergio León. Curiós que se'n vaja un futboliste de 32 anys que ha representat un erro flagrant –i l'eixida del qual probablement costarà diners– per a fer lloc a un altre futboliste de semblant perfil; en la meua opinió, en tot cas, Soldado és millor que León, més competitiu, amb millor trajectòria, amb més fam i ambició, tot i l'edat. L'arribada del davanter forçarà, a més, la cessió de Cantero o Gómez, quan tant l'un com l'altre, propietat del club i amb una projecció enorme, mereixen sobradament tindre la confiança per a ser la competència de Roger i Morales. Que ningú s'enganye, en tot cas: Soldado no ve per a ser suplent de ningú. I vorem com encaixa ser-ho.

No és la davantera la línia de l'equip en la qual cal prioritzar una inversió que el Llevant té molt ajustada, si és que aconseguix salvar el fair play financer, sense perdre a algun dels futbolistes amb major projecció de futur –Cárdenas, De Frutos, Bardhi– o puntals consolidats com Roger, Aitor, Morales, Clerc o Melero. Després de la renovació de Postigo, el club hauria de rescatar el compromís de Vezo i signar dos centrals que milloren a Pier i Duarte i un lateral dret més competent, en tasques defensives, que Miramón. És la gran carència d'este equip i hauria de ser la prioritat absoluta. Ja hem vist, no obstant, que no és així.

L'altre gran problema de l'aplegada de Soldado és que, segons han informat els companyons, aplega per a dos temporades més una opcional, unes condicions que no s'atreví a oferir-li el Granada, quan tornà a la Lliga, amb dos anys menys. Eixa classe de contractes conviden a una certa autocomplaença, en alguns casos, i s'han revelat terribles en els últims anys: a més del propi León, ahí tenim els casos de Coke, Hernani, Luna, Ivi, Samu, Sadiku… Una de les virtuts dels primers anys de l'era Catalán, la gestió dels contractes, ha acabat per convertir-se en un dels llasts més greus.

L'Atlètic Llevant ha demostrat, gràcies a Lisci, el gran potencial que té, i el juvenil ha signat una de les seues millors campanyes de tots els temps. El Llevant podria desfer-se d'uns quants jugadors amb un rendiment molt per baix de les seues fitxes estratosfèriques, gastar-se els pocs diners que té en apuntalar amb quatre futbolistes de nivell alt la zona defensiva i confiar en la pedrera per a la resta. Si Salvador fora capaç d'encertar el 75% d'això per a mi el seu rendiment seria més que brillant. No obstant, a voltes pareix que vivim instal·lats en el villarroelisme que tant hem criticat. Com si canviar cromos fora la nostra única possibilitat. I una altra planificació deportiva és possible.