Superlliga en diferit

VALÈNCIA. Pobrets els megaclubs, representen el 60% del negoci i estan arruïnats. Misèria, que no poden gastar-se 100 milions en jugadors mediocres, ni acaparar talent per pura avarícia per a tindre-los a la banqueta unflant el mercat, evitant que la emergent competència puga créixer. El cinisme d'esta gent supera qualsevol límit, el nou mantra dels mantenidors del ser superior és referir-se a la UEFA com a màfia. Ho fan sense ruboritzar-se. Els mateixos que han assaltat el poble d'un àrbitre i assetjat sense miraments perquè els va xiular un penal en contra (que a més ho era), que han exercit el setge mediàtic a estaments i federacions per a traure profit, els que acullen al president d'un club que aconsegueix que acomiaden a periodistes que no li són favorables, et venen ara un victimisme sustentant en un suposat complot arbitral perpetrat per Ceferin. Els que van fitxar a Beckham i es van anar corrent a demanar-li al govern una llei adhoc per a que els galàctics els costaren la meitat acusen la FIFA d'abús de poder. Ho fan i hi ha qui s'ho creu.

Així són els rics, estimat. Ni contemplar ajustar la seua economia a un nivell realista, per a què si el joguet sempre va ser seu i poden trencar-lo per a fer-se amb l'últim tros del pastís. Els ajustos o l'economia de guerra són per a pobres. Perquè d'això va. De control absolut, de posar el món als seus peus. Tenen l'habilitat de convèncer a molts, als seus almenys, per a ocultar la seua nefasta i negligent gestió atribuint-li la culpa dels seus excessos a la FIFA i fer que la responsabilitat de la seua ruïna recaiga sobre altres, així no es parla de la nefasta administració d'uns dirigents que han dilapidat fortunes prenent decisions absurdes.

Lo pitjor és que d'una manera o un altra aconseguiran allò que volen. Ja que la Superlliga existeix de facte. Davant una UEFA covarda i unes Federacions mudes trauran de tot això una Champions elitista, amb places fixes, i més diners, molt més diners per als qui ja tenen diners de sobra i un FFP relaxat per a poder augmentar el seu poder adquisitiu. Tot el contrari al que hauria d'ocórrer. Més enllà de les sancions pertinents als 12 clubs escindits, un Heysel en tota regla, lo convenient seria repensar el futbol. Eliminar partits del calendari, abraçar lligues de 18 o 16 equips, permetre els campionats supranacionals per a que països com Holanda i Bèlgica; Suïssa i Àustria; Noruega, Suècia i Dinamarca, puguen conformar competicions més poderoses que els ajuden a competir a Europa. A redefinir les Eurocopes i Mundials i les seues intranscendents fases de classificació. Una legislació que siga efectiva en el control de la despesa, repartisca la riquesa de manera més equitativa i pose límits salarials. Qualsevol cosa menys carregar-se la Champions, la millor competició de clubs del món.

Com són xiquets que s'han criat en palau i no tenen ni idea de la vida no comptaven que ací baix, al carrer, la gent aprecia altres coses. Els supporters anglesos i la cultura del seguidor alemanya han salvat al futbol, de moment, i el que és millor, ha parit a Regne Unit una onada de protestes contra els propietaris, seguint-li una forta campanya a nivell nacional per a exigir-li al govern que acabe amb les propietats e instaure el model alemany del 50+1. La millor fórmula que ha sigut capaç d'inventar l'home per a conjugar els clubs socials i les societats anònimes.

Ells van inventar el futbol, ells ho desbarataren (Abramovich és la llei Bosman de les propietats de clubs), ells ho arreglaran. Este cap de setmana hagueren manifestacions massives d'aficionats d'Arsenal i Man.Utd (anteriorment les va haver de Liverpool, Chelsea i Tottenham) contra els seus propietaris, demanant la seua marxa, la fi d'una gestió ruïnosa i mediocre, cridant un missatge molt clar: No acceptem les vostres disculpes. És el ‘fins ací’ d'un futbol que porta anys veient com a milionaris arribats de tot arreu han destruït clubs històrics de llarg a llarg del país sense que ningú moguera un dit. Però això només pot ocórrer allí, on a la gent li importa ser del seu equip. On es cultiva la cultura de club des de fa més de cent anys i es pensa en col·lectiu. Eixa capacitat d'associar-se i recolzar-se fan que este moviment antiowners siga imparable i arribe a les portes del 10 de Downing Street. Tant que van evitar que l'Aràbia Saudita comprara el Newcastle. Tant que un govern que ha trencat amb la UE a força d'infondre mentides i crear bulos va anar amb tot per a que els seus clubs de futbol es quedaren baix els designis de la UEFA.

Així que no hi ha més que encomanar-se al futbol britànic, que buscant salvar la seua Premier League i a les seues entitats acabaran salvant-nos a tots. Perquè si hem d'esperar als amics de Peter, als que volen ser una còpia del Madrid, i a panfletaris varis, acabarem jugant en el riu.