Un març atípic

VALÈNCIA. Que de coses hem viscut des del dilluns passat, eh? Potser vosté estiga ara a casa, treballant. O tinga una faena de les que no pot fer a distància i li toque estar en el mateix lloc de treball de sempre. Perdonen la frivolitat, però també ha tingut mala pata el Valencia CF jugant a porta tancada un partit on feia falta el caliu del públic. En fi, la cosa es queda aixina, amb la lliga en parada tècnica. I tots estem buscant algun entreteniment que ens permeta tindre la normalitat desitjada. O simplement, no fer res. No han sigut pocs els que han tornat a la nostàlgia del PC Fútbol, convertint-se en uns Peter Lim de computadora, per fer la comparativa fàcil. I ho han de reconéixer. Agrada.

En qualsevol cas, ganes de tornar a la normalitat hi han. És un març atípic, sense dubte. El passat cap de setmana era la plantà de les falles. I hui la provincia de València seria un esclafit de gent, amb olor a pólvora i bunyols. I pixum. Els fallers menjant i bevent com si no hi haguera un demà. Tenint converses etíliques on es soluciona el problema del Valencia CF, somiant amb la tornada d'Alemany, fent un llistat d'altes i baixes, però sense renunciar al somni de ser altra vegada un equip respectat. I fa poc es va ser campió. I sembla que han passat deu anys. 

I ara, damunt, sembla que el club té el dubtós honor de tindre al primer jugador amb positiu de COVID-19. El pobre Garay. Pobre perquè està lesionat, clar. No pel seu compte corrent. Cinc membres de la primera plantilla, segons la informació oficial emesa pel club. Mangala també ho ha fet públic. I fins i tot amb això, guerra. I ara pot ser que tinga més sentit les mesures adoptades, encara que no hagen tingut una resposta cent per cent efectiva. Això és mirar el got mig buit. Imaginen que podria haver passat si no s'haguera fet res. Es suposa que ara, amb un aillament, i amb unes mostres de solidaritat desaforades en només 48 hores, estes coses no anaven a ocórrer. Res de res. 

Cal esperar. No sabrem quan la cosa més important de les coses menys importants tornarà a ser tema de reunió el dilluns en la pausa del café. O en el bar, quan estiguen novament oberts. Temps per a pensar anem a tindre. Però no cal patir. Com la del futbol, la memòria del ser humà també serà curta. I quan torne a rodar la pilota, tot serà quasi com sempre. De moment, quedem-nos a casa i fem cas als que manen.