Valeri Karpin, l'home dels 1.000 milions

VALÈNCIA. Esta vesprada, València i Real Societat es voran les cares al renovat estadi d'Anoeta. Un enfrontament que és tot un clàssic lliguer. Històricament, molts han sigut els jugadors que han defensat les dos esquadres, des dels mítics Eizaguirre, Igoa o Epi als més recents Canales i Moyà. Però si hi ha un jugador que sempre serà recordat, més per com es va produir la seua arribada del club realista al valencianista, que pel seu rendiment, este és sense dubte Valeri Karpin. 

L'adquisició del migcampista rus va ser la primera en la que el club de Mestalla va recórrer al pagament íntegre de la clàusula de rescissió d'un jugador. Això es va produir el 27 de juny de 1996, quan el València va dipositar, a la seu de la Lliga de Futbol Professional, els 1.000 milions de pessetes que van permetre al jugador trencar la seua relació laboral amb la Real Societat. La seua contractació va ser una aposta personal de l'entrenador Luis Aragonés. I els diners de la seua adquisició foren pràcticament els mateixos que el Real Madrid, eixe mateix estiu, va abonar per fer front a la clàusula de Pedja Mijatovic. 

Valeri Gueórguievich Karpin, de 27 anys, va signar un contracte amb els de Mestalla per cinc temporades. En eixe moment el centrecampista rus, encara que nascut a Estònia, es va convertir en el fitxatge valencianista més car de la història. Migcampista ofensiu, amb velocitat i capacitat de desbordar per la banda dreta, la idea dels rectors valencianistes era que formara una parella letal en l'atac, junt al jugador escollit per omplir el buit que la fugida del montenegrí va deixar a l'afició valencianista: Romário.

Si per alguna cosa destacava Karpin, a més de la seua qualitat tècnica, era pel seu fort i peculiar caràcter, el que li va passar factura en més d'una ocasió. Només arribar a València, ja va ser clar al declarar que cap jugador valia tant diners com el que s'havia pagat per ell. 

El seu pas per València va ser molt fugaç, encara que va signar per cinc campanyes, tan sols va aguantar la pressió que suposava el seu cost i les altes expectatives per ell generades, en la primera d'elles. En cap moment va aconseguir triomfar a Mestalla i el seu caràcter tampoc li va ajudar a fer-se voler per l'afició. A més, el transcurs de la seua única temporada com a valencianista va ser molt traumàtic, amb l'eixida d'Aragonés, el seu màxim valedor i la de Romário, l'estrella del projecte. Fou una campanya complicada en la que mai va existir la tranquil·litat necessària per a consolidar un projecte que venia, amb les turbulències pròpies dels anys de la presidència de Paco Roig, de ser dos vegades subcampió, primer de Copa i després de Lliga.

Amb tot, Karpin en eixa campanya va jugar un total 46 partits oficials, 36 en Lliga, 2 en Copa i 8 en la Copa de la UEFA, marcant 6 gols i sent titular en 45 ocassions. 

Del Valencia va ser cedit al Celta de Vigo on es va convertir en una de las peces claus de l'equip en les cinc campanyes en les que va jugar a Vigo, des d'on retornaria a la Real per a finalitzar la seua carrera futbolística.