32 anys, dos setmanes i tres dies

VALÈNCIA. Hui el València CF juga a Màlaga, torna a La Rosaleda, un camp que, des del 5 de Maig de 2002 forma part dels escenaris mítics valencianistes, com abans ho eren Sarrià o Heysel.

Eixe dia, els de Mestalla eixiren a la gespa amb quatre punts d'avantatge sobre el Madrid a falta de dos jornades per a finalitzar el campionat de Lliga.

El partit va començar amb el Màlaga rondant l'àrea valencianista. Mentre el València esperava enrere, confiat que les seues ocasions arribarien. Així va succeir, l'equip entrenat per Rafa Benítez va començar a fer-se amb el control del partit i a arribar amb perill. Angulo, al minut 32, després d'un rebuig a l'àrea, va disparar i la pilota va eixir llepant el pal. Era el pròleg al gol.

Als 35 minuts, mentre esperava la treta d'un córner per part de Vicente, Ayala, va guanyar-li l'espai al seu marcador i es va alçar més d'un metre en un vol espectacular connectant un cop de cap directe a la porteria, un gol que donava el títol al València. El "ratón" Ayala, entrava així en la història del València amb un golàs que valia un títol.

Els valencianistes es va llançar a pel segon gol, per acabar de matar la Lliga i ho van aconseguir just abans del descans. Després d'una meravellosa paret entre Vicente i Aimar la pilota va arribar a Fabio Aurelio qui, arribant des del darrere, en posició legal, va marcar amb un xut amb l'esquerra molt sec. En eixe moment va passar una cosa inèdita, l'àrbitre Pérez Burrull, va senyalar offside i el joc va estar cinc minuts parat mentre decidia si el gol era vàlid o no. Primer va dir que no, però després de les protestes valencianistes el col·legiat va rectificar i va assenyalar el centre del camp. Finalment, el segon gol valencianista va pujar al marcador però l'escena va ser completament surrealista.

A partir d'eixe moment a La Rosaleda només es van escoltar els crits dels 3.000 aficionats arribats des de València.

A la segona part, amb el partit quasi decidit i sense la tensió pel resultat, el València es va dedicar més a mirar a la seua porta, amb un Màlaga incapaç de marcar, ni de fer massa mal.

Festa a les grades i la eufòria continguda en el terreny de joc marcaren els últims minuts del partit.

Quan Pérez Burrull va xiular el final del partit, La Rosaleda ja semblava un xicotet Mestalla. La festa va passar de les grades al terreny de joc. Jugadors i aficionats valencianistes celebren la consecució de la cinquena Lliga.

València tornava a assaborir 32 anys, dos setmanes i tres dies després, un títol de Lliga. El valencianisme va envair la gespa de La Rosaleda i va repetir la imatge de Sarrià, d'aquell llunyà 18 d'abril de 1971.

L'afició del València va inundar els carrers de les ciutats i pobles valencians per celebrar la consecució del títol de Lliga després d'eixa brillant victòria a l'estadi de La Rosaleda de Màlaga.

La fortalesa defensiva del València CF va ser un dels seus puntals per guanyar el títol de lliga. L'equip de Benítez, amb esta Lliga compensava el mal sabor deixat per les dos finals de la Champions League perdudes consecutivament. Molts d'eixos jugadors entre la Copa Intertoto de 1998 fins la Supercopa d'Europa de 2004 signaren una de les èpoques més brillants del club de Mestalla.

Des d'eixe dia Màlaga i La Rosaleda formen part de l'imaginari valencianista i d'el seu patrimoni sentimental.