A propòsit de l'escut

VALÈNCIA. Esta passada setmana s'ha fet públic que, en les equipacions del València per a la propera temporada, l'escut de la primera equipació tindrà un disseny “retro” i estarà inspirat, suposadament, en el de 1923, destacant les inicials VFC, dins la franja blava, enlloc del clàssic Valencia CF. Encara que, des del rigor històric, hi ha que deixar clar que no existix cap constància gràfica, ni material que deixe a les clares que així era el disseny de l'escut d'eixa temporada inaugural de Mestalla. El cartell que es dona com a inspirador de la idea, en realitat no és més que una “recreació”, feta agafant com a base un de Federico Tormo Monzó, d’estil “art deco”, que anunciava els partits disputats a Mestalla en els últims anys de la dècada dels anys 20 i els primers dels 30 del passat segle, però en cap cas els de 1923.    

Al voltant d'eixe cartell, que cap col·leccionista té, ni ningú coneixia, ni res es sabia fins ara, hi ha molts dubtes. Interrogants que tractarem d’aclarir en estes breus línies. El partit inaugural es va disputar el diumenge 20 de maig de 1923, jugant el València, com les fotografies demostren, amb pantaló negre i no blanc com apareix al cartell de Tormo, el pantaló blanc, com a part de la primera equipació dels de Mestalla, s’adoptaria uns anys més tard. D'igual manera, eixe partit va tindre una finalitat benèfica al destinar-se la recaptació del matx a favor de l'Associació Valenciana de Caritat i al suposat cartell no hi ha cap referència a eixa acció solidària cosa que, pel contrari, sí apareix als anuncis publicats a la prensa valenciana.

Deixant a part el tema del cartell, afortunadament, el redisseny de l'escut que suposa un homenatge al Centenari de Mestalla, ha sigut molt ben acceptat i no ha generat cap polèmica en l'entorn valencianista. A diferència del que va passar, per exemple, amb el de l'escut de l'Atlético de Madrid fa uns anys o en estos últims dies amb el de Valladolid. I és que, el futbol per a molts aficionats és una forma de viure i la defensa del seu club i dels seus símbols, és quasi com una religió. Per això, moltes vegades, es veuen amb mals ulls els canvis en les simbologies dels equips, açò es veu molt clarament en els comentaris i les reaccions que cada temporada susciten moltes de les noves equipacions dels equips.            

Tornant al tema dels escuts, es pot observar com la practica totalitat dels clubs han anat modificant els seus. Una evolució feta a base de, xicotets o grans, retocs que, en major o menor mesura, han fet que estos elements identitaris s’hagen anat adequant als nous temps i adaptant-se als nous gustos estètics. Així, la majoria d'escuts de futbol han viscut en els darrers anys una important renovació per adaptar-los a la realitat actual marcada pel disseny gràfic, la tecnologia digital i el màrketing. Açò explica, per exemple, les diferents versions monocromàtiques de l'escut valencianista en colors com el taronja o el daurat de l'any del Centenari de l'entitat.   

Un escut, el valencianista, també centenari, que molt prompte va substituir al primigeni, i que té molt de simbolisme, ja que el seu autor, tot siga dit desconegut, va saber conjugar un animal tan arrelat a les nostres terres, com la rata penada, amb els colors de la nostra senyera. Un escut que pel seu disseny sempre apareix en els llistats dels escuts més bonics dels equips de futbol.