Aduriz, “Gran reserva”

VALÈNCIA. Esta vesprada, Athletic i València jugarán un altre dels partits amb sabor a clàssic. Per este motiu hui dedicarem esta columna a l’últim gran jugador que ha defensat estes dos samarretes: Aritz Aduriz Zulbedia.

Nascut a Sant Sebastià l'11 de febrer del 1981. Des de menut va demostrar que estava destinat a destacar en el món de l'esport: surf, piragüisme, esquí de fons, on va arribar a  ser subcampió d'Espanya i per suposat el futbol, esport que començà a  practicar a la donostiarra platja de La Concha.

Com a jugador va tindre una maduració futbolística tardana, bàsicament pel fet que la seua explosió golejadora i la seua consolidació al panorama futbolístic li va arribar passada la trentena. Des d'eixe moment les seues xifres golejadores es varen disparar i fou quan va signar les seues millors temporades.

Si, en lloc de futbol, estiguerem parlant de vins, el nostre protagonista, sense dubte, seria catalogat com un “gran reserva”, ja que va aconseguir la seua major quota de qualitat amb el pas del temps, igual que li passa a eixos excepcionals vins, que  assoleixen l'excel·lència després d'anys de pacient elaboració.I això que el jugador basc va tindre una dilatada trajectòria professional on va destacar sempre per la generositat, la discrecció, el seu bon caràcter, la seua professionalitat i el fet que per a ell, en el futbol, fora més important el treball en equip que el lluiment  individual. Tot açò va contribuir a que deixara molt bon record entre els aficionats de tots els clubs pels quals va passar. I no han sigut pocs, per ordre cronològic: Athletic Club, Burgos, Athletic novament, Mallorca, València i de nou tornada a Bilbao. 

El donostiarra va recalar al club valencianista després de que els de Mestalla pagaren al Mallorca quatre milions d'euros i de que Aduriz li perdonara 1,5 milions d'euros al conjunt balear i rebaixara els seus emoluments. Tot per vestir la samarreta valencianista i poder complir el somni de disputar, als seus 29 anys, per primera vegada, la Lliga de Campions. Amb Roberto Soldado, també fitxat eixe estiu, va formar part de la davantera que va suplir a la dupla formada per David Villa i Nikola Zigic.

Malgrat que només va jugar dos temporades al València, la 2010-2011 i la 2011-2012.  En 84 partits va marcar 23 gols i arribà a  ser internacional, en un partit davant de Lituània, en la fase de classificació de l'Eurocopa 2012.

Eixe estiu va ser traspassat a l'Athletic Club, l'equip on es va formar, per 2,5 milions. En esta última etapa a Bilbao és on va viure els capítols més daurats de la seua trajectòria esportiva. I és que l'edat no va ser cap impediment per al seu rendiment. Així, temporada rere temporada, va anar millorant les seues xifres golejadores fins convertir-se en un jugador fonamental en l'esquema de joc dels lleons. Fins que, desgraciadament, una lesió li va impedir seguir, amb 39 anys, després d'haver anotat 104 gols a Primera Divisió.

Com el bon vi, Aduriz va demostrar que, amb el pas dels anys, es pot continuar millorant fins convertir-se en un referent, en el que haurien de mirar-se molts joves jugadors per la seua professionalitat i honradesa al camp. Zorionak Aritz!