Algirós, el gran oblidat del Centenari

VALÈNCIA. “Qui perd els orígens, perd l’identitat”, cantava Raimón i en esta setmana, tan especial per als valencianistes, un escenari íntimament lligat als nostres inicis ha quedat un tant oblidat entre tantes celebracions, actes i commemoracions. Fins i tot, la marxa cívica organitzada pel mateix València ha ignorat en el seu recorregut la que va ser la seua primera llar, allí on els Cubells, Montes, Peral o “Marinet” començaren esta història centenària. 

Eixe lloc no és altre que el Camp d'Algirós, el primerterreny de joc on va jugar, com a local, el club valencianista. 

El primer camp del València FC, estava situat al vell camí d'Algirós del qui rebia el nom. Limitava amb el quarter de cavalleria de l'Albereda i tenia a un cantó una caserna de la Guàrdia Civil que ja no existix. Al cantó oposat quedava la també desapareguda estació d'Aragó que donà nom a l'actual avinguda. 

El propietari dels terrenys on s'ubicaria el primigenicamp valencianista era Eugenio Miquel, qui va accedir a llogar-lo, a títol personal, per 100 pessetes mensuals, a Augusto Milego i a Gonzalo Medina, per així assegurar-se el cobrament encara que el club desapareguera com era habitual en eixos anys. 

Una vegada arrendat el solar hi havia que condicionar el terreny per poder jugar al futbol, llevar les pedres del camp, allisar-lo, plantar les porteries, pintar les línies del terreny de joc, tancar el recinte i construir les casetes que feren les funcions de vestidors, magatzems i taquilles. Tot açò es va poder dur a terme gràcies a una “donació” anònima de 25.000 pessetes. El generós benefactor del club no va ser altre que Gonzalo Medina i els diners que va deixar eren els que tenia estalviats per al seu casament, que va haver d'ajornar. 

Una vegadacondicionat el camp sols quedava inaugurar-lo oficialment, fet que es va produir el diumenge 7 de desembre de 1919, en un partit contra el Castalia FC de Castelló. El partit es va disputar a las tres de la vesprada i l'equip valencianista va alinear el següent onze: Gascó, Umbert, Piñol, Llovet,“Marínet”, Gómez Juaneda, Fernández, Colomer, Cubells, Guerendiaín i Aliaga. La recaptació va ser de 37 pessetes i 50 cèntims, que varen ser donats íntegrament a benefici de l'hospital de xiquets pobres Gómez Ferrer. 

Prompte este recinte esportiu es va quedar xicotet. El València FC comptava amb més de 2.000 socis, als quals hi havia que afegir als no abonats que omplien les seues 5.000 localitats. Algirós tenia els dies comptats. 

Davant la impossibilitat de fer-lo créixer, es va optar per construir un nou estadi, en uns terrenys adquirits pel club a pocs metres d'eixa primera llar. La idea va ser la de fer un camp molt més gran i en consonància de l'equip que ja s'havia consolidat al capdavant del futbol valencià. L'últim partit del València a Algirós es va jugar el 14 de maig de 1923 contra el Ràcing de Brusel•les i va acabar amb derrota per 3-4. Només set dies després s'inaugurava Mestalla.