Algirós, la primera llar

VALÈNCIA. Ahir per la vesprada, poc abans del partit que va enfrontar als de Celades contra els del Cholo Simeone, un grup d'aficionats, membres i simpatitzants del col·lectiu Últimes vesprades a Mestalla van retre un xicotet i sentit homenatge, col·locant una placa conmemorativa, en un escenari, desconegut per a molts valencianistes, però fortament vinculat als inicis del València FC. 

El lloc on l'equip “merengot”, malnom amb el que es referien les aficions rivals al València FC, va començar a escriure la seua història, hui centenària. Un lloc que, desgraciadament, en  nombroses ocasions ha sigut ignorat, fins i tot pel mateix València. El lloc on els Cubells, Montes, Peral, Cordellat, Rino o “Marinet” començaren a defensar l'escut del ratpenat. Eixe lloc no és altre que el camp d'Algirós, la primera llar del “Fe Cé”. El primer terreny de joc on va jugar, com a local, el club valencianista. 

Eixe primer camp valencianista estava al camí vell d'Algirós, en eixos anys en les afores de la ciutat. La primitiva instal·lació valencianista limitava amb el quarter militar de l'Albereda i amb una caserna de la Guàrdia Civil que hui en dia ja no existix. Al cantó oposat quedava l'estació d'Aragó, també desapareguda, que dóna nom a  l'actual avinguda. 

El propietari d'eixe solar, on el València va començar a jugar, era Eugenio Miquel, qui va llogar el seu ús, per 100 pessetes mensuals, a dos dels fundadors de l'entitat: Augusto Milego i Gonzalo Medina. Per assegurar-se el cobrament del lloguer, el contracte es va fer a títol personal. D'esta manera el propietari es cobria les esquenes en cas que el club desapareguera, cosa molt habitual en eixos primers anys del futbol valencià. 

Una vegada el contracte d'arrendament del solar signat es va procedir als treballs d'acondicionament per poder jugar al futbol: es llevaren les pedres del camp, es va allisar i es marcà el terreny de joc, es col·locaren les porteries, es va tancar el recinte i es construiren les casetes que s'utilitzaren com a vestidors, magatzems i taquilles. Tots estos treballs es van fer gràcies a una “aportació” de 25.000 pessetes feta per un aficionat anònim. Temps després es va saber que eixe generós seguidor no era altre que Gonzalo Medina i eixos diners eren els que tenia estalviats per a la seua boda. 

Acabat l’acondicionament del camp sols quedava inaugurar-lo oficialment, fet que es va produir a les tres de la vesprada del diumenge 7 de desembre de 1919, aprofitant un partit contra el Castalia FC. Eixa vesprada, l'onze valencianista fou el següent: Gascó, Umbert, Piñol, Llovet, “Marínet”, Gómez Juaneda, Fernández, Colomer, Cubells, Guerendiaín i Aliaga. Les 37 pessetes i 50 cèntims de la recaptació foren donades íntegrament a benefici de l'hospital de xiquets pobres Gómez Ferrer. 

Entre este dia i el 14 de maig de 1923, Algirós va ser la llar dels valencianistes, la primera d'elles, després vindria Mestalla, la nostra actual morada i l'estadi amb més solera de tots els qui conformen la Primera Divisió espanyola.