Aquella temporada del Play off

VALENCIA. Arribem a l'última jornada d'esta temporada 20016-17, una campanya que no passarà de mediocre quan se li dedique un capítol en els futurs llibre d'història  del quasi centenari club de Mestalla. 

Afortunadament, demà finalitzarà una campanya que s'ha fet massa llarga per a molts aficionats valencianistes, tal vegada no tan llarga, per altres motius, com la de 1985/86, però quasi.

En eixa temporada, el final de la competició lliguera "regular" no va significar el final del campionat. La Lliga de Futbol Professional, tal vegada volent imitar els sistemes competitius nord-americans, va voler donar un gir a la competició de Lliga, organitzant un sistema diferent del tradicional. Eixa extravagància futbolística es va conèixer com "la lliga del play-off".

El format de competició, es va dur a terme en dos fases: una "regular" i altra de "play-off". La primera part del campionat de Lliga es va desenvolupar de manera convencional, sense cap novetat. En ella els  equips es van enfrontar a doble volta seguint el format tradicional. Posteriorment, va arribar la singularitat d'esta temporada, al disputar-se a la Segona Divisió, les promocions d'ascens i de permanència. Fraccionant-se la competició en tres grups: Dos lluitaren per l'ascens i un pel descens.

Els dotze primers classificats disputaren la promoció d'ascens, dividits en  dos grups de sis equips cadascun, al grup A1 es van enquadrar els equips que havien quedat classificats en posició imparell, i en el grup A2 ho feren els que van quedar en posició parell. Es va disputar seguint un sistema de lliga sumant un total de 10 jornades. En acabar la promoció, els punts aconseguits es sumaven als aconseguits en la fase regular. Així, dels dotze equips enquadrats en estos dos grups, els tres amb millor puntuació varen ascendir directament a Primera Divisió.

Per la seua part, els sis últims equips jugaren la promoció de descens. La promoció de descens va tindre el mateix format en un sol grup. Al principi els tres últims classificats havien de baixar directament a Segona Divisió B, encara que finalment no hi hagueren descensos a l'ampliar-se la categoria de plata la temporada següent.

Este canvi en el model competitiu va fer que la temporada acabara amb un total de 44 jornades, 34 de la primera fase més les 10 del play-off.

Afortunadament per al futbol, este peculiar "experiment" no va tindre gens d' èxit i no es va tornar a utilitzar. El format resultava estrany i a més les decisions preses sobre la marxa per part de la LFP tampoc contribuiren a l'acceptació del format. Potser açò explica que esta campanya haga quedat relativament en l'oblit i no siga massa coneguda.

I que va fer el València CF durant eixa campanya? Doncs, com si fora una broma pesada del destí, eixa va ser la única temporada que els de Mestalla jugaren a la Segona Divisió després del descens de la campanya anterior. Un descens que acabava amb 55 anys ininterromputs a l'élit del futbol estatal. 

Els de Mestalla, presidits per Arturo Tuzón i entrenats per Alfredo Di Stefano, acabaren primers a la fase regular, amb 46 punts (quan la victòria sols sumava dos punts). En circumstàncies normals, això haguera significat el campionat i l'ascens automàtic, però en eixa temporada encara hi havia que disputar el play off. En eixa segona fase, el València CF va jugar al grup A1 contra el següents equips: Logronyès, Recreativo de Huelva, Elx, Hèrcules i Bilbao Athletic. 

Per fortuna, els de Mestalla continuaren mostrant-se com el millor equip de la categoria i l'ascens matemàtic es va aconseguir, després de vèncer al Recre (2-0) a Mestalla, el 30 de maig, tres jornades abans del final del campionat. L'últim encontre del València a Segona va ser davant l'Elx (5-1), sumant finalment 57 punts. Després del partit, va celebrar-se el títol de campió i l'ascens amb una afició que va tornar a somiar després d'eixir d'un mal son i d'una temporada com 'actual massa llarga, encara que per altres motius.