Enrique Ballester: "Jo només volia escriure del Castelló i de sobte he de donar un cos teòric a allò que escric"
Els llauradors berbers que construïren l’Horta de València
La Ibèria de grisos que va fascinar a Jean Dieuzaide (1921- 2003)
José García Poveda, el Flaco: “He fotografiat tot el que es movia”
Moros i Cristians: la fantasia col·lectiva més gran que es puga traure al carrer
Devís-Rueda, el tàndem valencià de la fotografia urbana que triomfa en Instagram
Llums i ombres de l'última bala
Punt i a part o punt i seguit?
Com ells mateixos s'encarreguen de recordar segons bufa el vent, la seua lògica no és la nostra. Així que no sé exactament que es pretén a l'anunciar als quatre vents una nova estructura, ni què es pretén amb la seua posada en marxa.
Il·lusió
Per fi! Per fi s'ha acabat la temporada. Quin pes ens hem llevat de damunt! Necessitava passar la plana, deixar a un costat totes les misèries viscudes al llarg dels últims deu mesos -realment portem així dos temporades- i tornar a il·lusionar-me.
Se´ns va parar el rellotge
El València de hui està lluny d'aquell club que va voler seguir una idea que va perpetuar en set anys del 98 al 2005. Este València porta anys volent resetejar-se cada quatre mesos mirant massa cap arrere...
Germa...què?
Tinc ganes d'escoltar a Marcelino, de neteja en el vestidor, tinc ganes de tornar a tindre ganes. I tinc ganes de no haver-me de conformar mai més amb allò de comprovar com el meu equip tan sols lluita per tocar-li els nassos al rival...
Més notícies
València S.A.D. (Sense Actitud Digna)
El club s'ha de conscienciar que protegir tant als seus actius acaba convertint-se en contraproduent. Actuant així, de portes cap a fora es transmet la sensació que qualsevol cosa està permesa. Que val quasi tot i que mai passa res...
Les coses bé o mal fetes
Al final ni secretaria tècnica a l´estil Monchi en el Sevilla, ni composta amb diversos exvalencianistes, ni amb una persona de fora que tinguera molt currículum i no filtrara informació... Res d'això
L'inici d'una llegenda: el València "bronco y copero"
La final va enfrontar, al madrileny estadi de Chamartín, el 29 de juny de 1941, al València i a l'Espanyol, campió de l'edició de 1940, el resultat va ser clar: tres gols a un favorable als valencianistes...
La senzillesa i els silencis
A més és una evidència que després d'este periple llarg en la banqueta, Voro ja no pot tornar a la seua funció de delegat -hi ha accions en la vida que no tenen marxa arrere-...
El dubte raonable
A falta de menys d'un mes i de sis jornades per a la finalització de la present temporada, el València Club de Futbol i la seua afició encara no coneixen quin serà l'entrenador que encapçalarà el projecte de la campanya 2017-2018...
Capitania, una qüestió de caràcter
En una temporada en què el primer equip del València CF ha notat l'absència de jugadors amb caràcter, amb autoritat i en què alguns dels seus membres han estat catalogats, amb motiu, com "sang d'orxata"...
I així protegiu?
A 24 hores d'enfrontar-te a la Reial Societat en un insuls tram final de lliga en què els punts valen per a ben poc, alguns han tornat a oblidar en un equip d'elit que les sensacions si tenen el seu pes i s'han d'anotar matrícules...
I si ens estem enganyant amb Voro?
I jo, que continue creient que Voro ha de deixar la banqueta a final de la temporada, no faig més que preguntar-me: No ens estarem enganyant amb Voro?...
32 anys, dos setmanes i tres dies
Hui el València CF juga a Màlaga, torna a La Rosaleda, un camp que, des del 5 de Maig de 2002 forma part dels escenaris mítics valencianistes, com abans ho eren Sarrià o Heysel...
Arguments contradictoris
Fa quatre mesos i de manera enèrgica, la presidenta -fins el 30 de juny- Layhoon va manifestar que ella era Peter Lim i va afegir de manera contundent que era la referència d'este club "soy peleona y no me rindo".
Estable dins de la gravetat
I eixa falta d'opcions -Voro- resulta que ha aconseguit fer d'un grup de futbolistes que s'arrossegaven en primera divisió, un equip que comence a donar satisfaccions a la seua afició
VCF-FCB, l'inici d'una gran rivalitat
El primer partit oficial disputat entre valencianistes i barcelonistes, va tindre com a escenari l'antic camp de Les Corts i es va jugar l'1 de març de 1925, en uns quarts de final de Copa, la primera gran competició de caràcter estatal que disputaven els vencedors dels campionats regionals.
Greenwell i el futbol femení
Les primeres incursions de les dones en el futbol van destacar per la seua utilització mediàtica com a símbol d'una transformació social cap a la modernitat...