X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Ara que el vent ja no bufa tan de cara

Ara que el vent no bufa tan de cara és moment de parar-se i reflexionar. De veure on està el València CF i on estava fa un any. Que la lluita ha passat de ser la de no descendir a ser la de clavar-te en la Champions. Que tens un grup de futbolistes que es poden equivocar, però no deshonren la samarreta eixint als camps a passejar-se.

23/01/2018 - 

VALÈNCIA. Ara que el vent no bufa tan de cara és moment de parar-se i reflexionar. De veure on està el València CF i on estava fa un any. Que la lluita ha passat de ser la de no descendir a ser la de ficar-te en la Champions. Que tens un grup de futbolistes que es poden equivocar, però no deshonren la samarreta eixint als camps a passejar-se.

I és necessari recordar tot açò, perquè cap la possibilitat que la segona volta no siga tan espectacular com la primera i que a l'equip se li puga acabar fent llarga la lliga. Pot ocórrer, no dic que vaja a fer-ho, però pot passar. I llavors és quan més van a necessitar Mestalla ple i espentant. No dic que es mire cap a un altre costat i que es calle allò que no agrade. És necessària la crítica, la bona, la constructiva. Eixa ajuda fonamentalment a créixer. L'altra, l'excessiva, la desmesurada, la furibunda, cal tirar-la al fem.

Els convide al fet que facen eixa mateixa crítica que fan amb el València CF aquells mitjans als quals el club satisfà en atencions i facilitats per a accedir a entrevistes. Els mateixos que ara estan dedicant tants i tants minuts a parlar del tracte arbitral que està rebent el club en les últimes jornades per part dels àrbitres. Gràcies a eixos mitjans sabem que el València està resultant desfavorit des d'aquell “no-gol” de Messi. És bò que siguen eixos mitjans els que s'ocupen de defensar els interessos del València, ja que no ho fem els mitjans locals. Sense dubte, l'estratègia comunicativa del club està demostrant ser un encert al mateix nivell que posar a Pablo Motos de director de l'Institut de la Dona.

El València ha perdut contundència en les àrees i es nota. Eibar i Las Palmas són dos clars exemples, del que s'ha dit. Però el més important és com estarà el “coco” dels futbolistes amb vista al de demà en Mendizorroza. Recuperar la punteria pot ser passatger, però el grup necessita creure en si mateix per al que li ve per davant (Madrid i Atleti en Lliga, i semifinals de Copa si és capaç de superar a l'Alabès). Marcelino sempre ha mantingut que esta plantilla és molt forta de mentalitat i que es recupera amb rapidesa dels colps. De no ser així, l´asturià sempre podrà acudir a Aràbia Saudita per a contractar nou o deu psicòlegs àrabs amb subvenció de la Lliga, perquè tracte als seus futbolistes.

La fortalesa mental de l'equip l'anem a vore en breu, ara que el vent ja no bufa tan de cara.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email