Axiomes per a un maig negre

VALÈNCIA. La cançoneta de ‘açò va fatal perquè es defensa molt i s'ataca poc’ és un axioma que hem patit milions de vegades durant esta vida. És cíclic, quan es té un equip defensiu es demana un entrenador ofensiu, i viceversa. L'avantatge de tindre un segle de vida és que ja ho has provat tot, mínim, unes quaranta vegades. Saps el que et funciona i lo que no. Per contra, el desavantatge de la desmemoria, o de no mostrar ni el més mínim interès a conèixer-se un mateix, és que estàs condemnat a repetir els mateixos errors durant segles.

Hem vist amb estupor, en el passat, com lo absurd s'imposava. I el desastre que portava amb si. I ho vam veure amb plantilles de primer nivell europeu, amb jugadors que es podien situar, sense cap rubor, entre els millors del món. Si eixa arrogància va portar tals desastres amb un nivell tan alt de futbolistes no em vull ni imaginar la factura d'esta imposició per degoteig que estem tornant a veure amb un equip de retals, sense recursos tècnics i una total absència de qualitat. 

No s'alteren, els problemes seran els mateixos, o multiplicats, s'avancen línies o es posen els laterals a Pernambuco. Lo d'este equip només s'arregla amb inversió en la gespa. No hi ha altra. 

Però com donem per fet que ocorrerà, entre altres coses perquè lo de Javi Gracia va nàixer mort, i ací segueix de manera incomprensible, i que tard o d'hora amb Meriton veurem al VCF a segona, només podem asseure'ns a la porta de la nostra casa a veure-vos a tots passar. 

Desgraciadament, pot ser que no faça falta esperar molt de temps. Tan lluny com el mes de maig pròxim ens podem trobar amb la tempesta perfecta que pose fi a una història de cent dos anys (cent dos al maig, clar). Si no hi ha solucions inesperades en dit període, en ple aniversari de la final de Sevilla (i de Milà) quedara certificat l'incompliment de l'ATE. Quedant la institució en situació límit. Com va anunciar en la junta d'accionistes el delegat de Meriton a València, al setembre cal retornar-li al segon gran creditor del club, que és el seu màxim accionista, 55 milions amb els seus interessos. Perquè Lim no els va posar mai. Els va prestar, i el VCF li'ls retorna al 3%. Uns diners que caldrà recaptar entre gener i l'estiu. I després, recorden, cal cobrir total o parcialment el dèficit estructural de tots els anys, agreujat per altra desfeta en la classificació. Pel que el nivell de traspassos per a tals efectes pot ser enorme. Obliden-se de fitxatges. A tot açò cal recordar que si el ‘és que no passen de mig camp’ ja té pinta d'arribar al quint mes de 2021 jugant-se la permanència, amb l'enèsim inventor del futbol que ens portaran ‘perquè hi ha nivell per a més’ igual arribes descendit matemàticament. Quasi res porta el mes. 

Per si no fora poc, per ordre del legislador amés et quedes sense patrocinador en una etapa d'incapacitat total per a trobar altre, agreujada per la crisi de reputació i prestigi del club. Són cinc milions més de martiri. Si maig té un color fosc, la 21/22, que no ha nascut encara, ja es presenta com el maleït infern. 

Lo més sorprenent és que encara tenim capacitat d'entretenir-nos amb en quin minut es fan els canvis, en si l'entrenador val o no val o a omplir les nostres converses d'alineacions ideals en formació de rombe o quadrat. És la màxima expressió d'allò de “mentre la realitat ens devora ens entretenim amb la ficció” amb la qual es predica des de 2008. I així ens ha anat.