"Baby boom" al trinquet 

VALÈNCIA. En la pilota, com en la vida, la temptació de la nostàlgia és permanent. Cap jugador com aquell. Mai una partida com aquella. Res com l’afició al trinquet aquell… És seductor i romàntic tancar els ulls, deixar-se atrapar i arrossegar pel parany de la melancolia i submergir-se en un passat tant dolç com llunyà. És temptador i també arriscat. Es corre el perill de creure i convéncer-se que qualsevol temps passat va ser millor. I així fins que, de sobte, arriba la bufetada del present. O millor, la del futur. Com la que està protagonitzant nova fornada de joves pilotaris la qual ha decidit tombar la porta del trinquet amb una explosió de talent que il·lusiona i intimida. Una nova realitat que ha fet despertar, a la força, de l’enyorança.

La Generació Z ja està ací. I no s’ha conformat amb qualsevol cosa. Amb la dosi justa de l’atreviment que incorpora la gosadia de la joventut, un grapat de pilotaris posmil·lènnics, és a dir, nascuts en la segona meitat dels anys noranta, ha trencat tots els esquemes del campionat Individual d’escala i corda, la competició més prestigiosa de la pilota professional. José Salvador, Salva Palau, Marc Giner i Lluís de la Vega són els membres d'esta formidable collita. Tenen 22 anys, dues mans, i tot un futur sobre les lloses al davant.

De fet, tres d’estos quatre jugadors estaran en les semifinals del mà a mà i, almenys un d’ells, té un lloc assegurat en la final de la competició el pròxim diumenge al trinquet Pelayo de València. Sense suposar cap sorpresa, malgrat que de forma inesperada, els quatre han posat cap per avall la pilota professional amb les seues victòries. Perquè, tot i que els estudis sociològics afirmen que els joves que conformen la Generació Z són educats i amb un bon comportament, encara que un poc estressats pels temps que els ha tocat viure, el ben cert és que al trinquet no tenen miraments.

Que li ho diguen si no a José Cabanes “Genovés II”. Quan ell va disputar la seua primera final del mà a mà, allà per 2004, Salva Palau era només un xiquet que comprava els bolis i les llibretes per al primer curs de Primària. El dijous passat, més de 16 anys després, Genovés II va ser víctima de la potent pegada de l'ara jove jugador d’Alginet, ja consolidat als cartells de les partides professionals. Nét de Juliet (una figura emblemàtica de la pilota als anys 40 i 50), i amb només 22 anys, Palau va ser capaç d’eliminar el subcampió de l’Individual a Pelayo, situar-se a una partida de la gran final i rebentar tots els pronòstics. Puchol II o Santi (juguen esta vesprada a Pelayo) seran el seu rival.

Només uns minuts després i al mateix escenari, José Salvador, també amb 22 anys, també adquiria el seu bitllet per a les semifinals de la competició en derrotar a Pere Roc II, finalista per dues ocasions del mà a mà. Salvador, de Quart de les Valls, ja va assaborir la mel de les semifinals la temporada passada i enguany no ha fet més que confirmar que allò no va ser el somni d’una nit d’estiu ni la flor d'un dia. Vol més.

De fet, Salvador es trobarà a les semifinals al guanyador de l'emparellament que enfronta Lluís de la Vega i Marc Giner. El primer, nascut a Almussafes fa 22 anys, ja sap el que és imposar-se i derrotar als elefants del trinquet per guanyar una Lliga. Un triomf que el va impulsar al grup de jugadors d'elit als que se'ls exigeix rendir i jugar bé. Sempre. És la pressió de la figura. Giner, per contra, té a tots els seus veïns i fidels seguidors de Murla ben atents. Ningú sap el que pot arribar a aconseguir després de véncer a l’actual campió, Soro III, en la primera ronda del campionat i després d'un estiu pràcticament rodó. Ha crescut anys en poc més d'uns mesos.

I com ells, com estos quatre jugadors, molts altres esperen el seu moment. Álvaro de Massalfassar, Mario de Riba-roja, Hilari, Jesús Sáiz… La Generació Z del trinquet que no és espontània. És la resposta al treball i la inversió en la formació, en les hores i els entrenaments de les escoles i dels programes de tecnificació implantats des de la Federació de Pilota Valenciana. Tot un moviment de base que està nodrint de jugadors el vestidor dels trinquets i els quadres dels grans campionats.

La Generació Z s’ha convertit en l’agradable notícia del mà a mà, l’esperançadora bufetada de realitat que ha despertat a més d’un del plaent i idíl·lic passat. Un “baby boom” el qual ha obert els ulls als qui no veien més enllà de la nostàlgia. Una alegria la qual confirma que, en la pilota, no sempre els temps passats van ser millors.