VALÈNCIA. Aventure que molts no sabran ubicar exactament Burgos en el mapa de la península, però segurament sí que els sonara allò de “Gol en el Plantío”. El Burgos CF acaba de tornar a Segona després de vint anys. Aquell descens seu de fa dos dècades fon essencial per al Llevant. Del fem més pudent ixen les roses més majestuoses, com de la desgràcia d’uns naix a voltes la glòria d’uns altres.
Els veïns merengots que fan burleta de la fusió entre llevantins i gimnàstics del 39 haurien d’intentar comprendre la llarga història de desaparicions, fusions i refundacions del futbol burgalés. Això sí que és droga dura i no el document signat en la casa de Rafael Valls, en el Cabanyal. L’actual Burgos data de 1994, però té el mateix nom del de 1923. I, com si el club castellà haguera decidit pegar un triple bot mortal, ara l’afició de la Burgatti viu pendent de les notícies, com la hinchada granota en l’estiu de 2002. I és que la plantilla ha denunciat davant l’AFE al club per impagaments. Si no es resol, el Burgos perdrà l’històric ascens que acaba d’aconseguir. L’embolic accionarial i societari en què viu immers no convida a l’optimisme.
Tot açò que ara ens sona tan llunyà era el nostre dia a dia en la temporada 2001-02, quan Villarroel jugava a les travesses a doble o mitat, des de la convicció que només l’ascens a l’èlit resoldria els problemes estructurals del club, una estratègia suïcida (com es demostrà amb els anys) que havia mamat des dels anys 60, quan son tio, de la penya Serrans, ja era un pes pesat en les oficines de Vallejo.
Faltaven dos jornades de la campanya 2001-02 i el Llevant intentava no acabar el curs com el ball de Torrent. Venia de véncer en el Molinón, contra pronòstic i amb nou jugadors, i depenia d’ell per a evitar el temut descens, que podia representar la impossibilitat de la conversió en SAD, la llunyania de l’èlit i potser la desaparició del club, ja que tota la inversió de Villarroel perdia gran part del valor. Aplegava el Badajoz a Orriols, amb un gran ambient en les grades. El Llevant de Cantarero, quint inquilí de la banqueta, fon molt superior però els estremenys marcaren el 0-1 en el 93’ que, en realitat, era pràcticament un descens. Calia guanyar en Sòria i esperar que Múrcia o Poli Ejido no ho feren en casa contra rivals que res es jugaven. Feia tres anys que els granotes havien escapat de Segona B i molt ja pensaven en la Primera divisió. Amb la victòria dels tres implicats tornaven al pou.
Llavors tingué lloc el miracle que canvià la història del Llevant per a sempre. La crisi econòmica amenaçava la pervivència de Las Palmas i Oviedo. El llevantinisme s’aferrà a la desgràcia dels altres per a salvar el coll. L’estiu avançava amb els granotes pendents de les notícies que no aplegaven d’allà. De sobte s’obri l’opció del Burgos, que si no es convertia en SAD en 24 dies perdria la categoria. El 26-7-2002 expirà el termini sense aconseguir el capital. El Burgos sol·licità una pròrroga al Consell Superior de Deports però el Llevant al·legà que necessitava planificar la temporada i el 30 de juliol el CSD confirmà que els blaugranes es quedaven la plaça en Segona.
El Llevant havia tingut molta mala fortuna en el camp tot l’any. De sobte tenia un colp de sort inesperat que canviaria el seu destí. Dos anys després aconseguia l’anhel de quatre dècades: l’ascens a Primera. El segle XXI ens regalà un Llevant d’èlit. De no ser per la mala gestió d’un Burgos que ara vol tornar al futbol professional, qui sap si l’entitat granota no s’hauria arrossegat durant dos dècades més pel fang del nostre futbol. Qui sap on estaria a les hores d’ara.