Al pobre Joao tampoc li deixaren decidir, ni tan sols debutar. Amb 65 minuts a primera ja era un producte financer en mans d'un fons d'inversió que va estimar quan i en quin lloc anava a desenvolupar-se. 15 milions per un xic amb unes manques formatives cridaneres. Però així és el futbol modern...
VALÈNCIA. Deia Falcao, abans de tornar al Mònaco, que el futbolista no és amo del seu destí, que poques vegades té la potestat de triar on jugar. Assegurava que els ocorre com als periodistes, que tampoc poden decidir treballar hui en Ràdio Caragol i demà a la BBC. Açò es dóna o no es dóna.
Tal vegada només puguen determinar, com ens passa a la resta, on no continuar. Fartera, batusses, males experiències, que obrin portes d'eixida encara que siga rumb a destinacions desconegudes. Els està ocorrent ara als del Sporting lisboeta, un club assaltat per la demència del seu president en convivència amb uns salvatges que es fan dir ultres, i que no són més que delinqüents amb seient a les graderies, ha portat al fet de que quasi tots en eixa entitat estiguen demanant la baixa per a fugir de l'amenaça i l'extorsió. Mai no ser campió va resultar tan car.
Al pobre Joao tampoc li deixaren decidir, ni tan sols debutar. Amb 65 minuts a primera ja era un producte financer en mans d'un fons d'inversió que va estimar quan i en quin lloc anava a desenvolupar-se. 15 milions per un xic amb unes manques formatives cridaneres. Però així és el futbol modern.
Un que ara pot donar-te 40 milions i solucionar-te la papereta pressupostària traspassant a un xic que va sumar poc més de cinc mil minuts durant els quatre anys que estigué baix les teues ordres. Un carriler que sense fer gran cosa a la seua cessió milanesa multiplicà el seu preu quasi per tres malgrat ser utilitzat majorment com a revulsiu a les segones parts.
Pot ser que l'únic encert en la seua vida fora signar amb l'agent que millor controla el mercat. L'artífex de que done voltes milionàries durant la resta de la seua vida encara que mai acabe convertint-se en un jugador determinant, ni tan sols d'elit.
Però si alguna cosa pogué triar Cancelo fou continuar ací. Un xic emocional com ell, d'experiències tan dures, no suportava més eixos ambients patits des del seu aterratge. Ni tan sols va voler escoltar a Marcelino. L'home que va ser capaç de convèncer al món sencer va trobar un mur en el portuguès. Tenia la ment tan contaminada per anys de sotsobre que no es va permetre atendre nous cants de sirena, encara que en esta ocasió no tancaren engany algun.
Tampoc ha de ser senzill per a un xic amb un esquinçament intern tan profund, bregant tot sol amb ell des de ben jove, prendre decisions en la solitud de la vida. Màxim si els teus únics assessors són taurons que únicament volen traure rèdits econòmics de la teua existència.
En fi, a Cancelo el volem més pel que pot arribar a ser que pel que realment és. Ens queda eixa incertesa, com la que envaeix la seua ànima, de saber com haguera sigut este passat curs de comptar amb ell en l'equip. M'agrada pensar que tot haguera marxat prou millor. Només cal repassar la banda dreta, o la incapacitat del lateral esquerre de fer mal, per a rendir-se al pensament de que un home incisiu com Cancelo haguera brillat a lo bèstia baix les ordres de Marcelino, donant un plus al joc ofensiu, orfe de jugadors que sàpiguen arribar a la línia de fons i trencar; o ficar un bon centre.
És la mateixa il·lusió que em porta a afrontar la seua eixida com un assumpte agredolç. És una operació impecable en lo econòmic. Sí. Un molt bon preu per un futbolista que amb prou feines va participar, podent-te solucionar moltes coses amb el seu traspàs. Cert. Però d'altra banda queda açò que amb ell, este equip, podria volar. Ser infinitament superior al que ja és, o serà. De preguntar-te fins a on arribaria ben entrenat i encaixat en un bloc que per fi fa créixer als seus integrants. La qual cosa podria conduir a una altra càbala. Si ho pots vendre per quasi 40 milions sense haver fet res, quant podries traure per ell en eixe context triomfal? Un Nou Mestalla acabat, tal vegada
Com deia Falcao, triar és cosa de privilegiats. Serà el mercat qui determine si Cancelo es va i per quant, encara que al València li queda una posició afortunada, un triomf segur: Se'n vaja o es quede, el club sempre guanya.