X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Carboni, Djukic, Angloma, Milla... o quan la veterania és un grau

26/10/2019 - 

VALÈNCIA. Des del passat onze de setembre, moment de l'acomiadament de Marcelino García Toral, el portaveu del màxim accionista del València en el cap i casal, Anil Murthy, ha anat soltant algunes perles per tractar d'explicar una destitució que, des del punt de vista esportiu, no té ni cap ni peus: “El Valencia tiene que promocionar a los jóvenes de la Academia. Representan nuestros valores”, “Desde la premisa de ser competitivos, la idea de la propiedad es la de una plantilla con jugadores jóvenes, con una parte importante de la Academia, y solo algunos fichajes estratégicos”. “En los dos últimos años, la edad media del equipo había ido creciendo”. 

Amb estes afirmacions, el que està clar és que l'assumpte dels joves jugadors per una part i els fitxatges de jugadors ja contrastats per altra ha sigut un punt important en la ruptura entre la propietat i el cos técnic dirigit per Marcelino. Encara que de segur que no ha sigut l'únic. 

És evident que a tots els aficionats ens agradaria tindre un equip amb joves sobradament preparats, com deia aquell anunci de meitat dels anys noranta i ja ficats que a més foren guapos, templats, mediàtics i amb un comportament modèlic. 

Dit açò, desconec quina haguera sigut la reacció de la propietat si MGT haguera proposat, com en el seu moment va fer Claudio Ranieri, l'arribada de jugadors per dalt de la trentena d'edat, com va succeir al 1997, quan arribaren a València Luís Milla i Miroslav Djukic amb 31anys i Jocelyn Angloma i Amedeo Carboni amb 32. Estos veterans van imprimir a l'equip un caràcter i una competitivitat que, de ben segur, ningú aValència imaginava. Gràcies al seu treball es van començar a ficar els fonaments d'un equip construït des de darrere, fet que va acabar convertint-se en el segell d'un conjunt elogiat per la seua solidesa defensiva. 

Després de complir els seus contractes inicials, tots quatre es guanyaren a pols les seues renovacions. Així Milla va defensar la samarreta valencianista durant quatre temporades, Angloma ho va fer en cinc, Djukic en sis i Carboni va arribar fins les nou campanyes, convertint-se en el jugador valencianista més veterà al haver jugat el seu últim partit amb 41 anys, 1 mes i 10 dies. 

Milla, Djukic, Angloma i Carboni demostraren sobre el terreny de joc que la professionalitat i el compromís no estan renyits amb l'edat. A més, tots quatre, es convertiren en un exemple per als més joves del vestidor i eixa combinació de veterans i joves va acabar escrivint algunes de les pàgines més daurades de la història del club.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email