"Robert Ibáñez dibujó la mejor de sus sonrisas con un gol que nunca olvidará"

VALÈNCIA. El Valencia CF consiguió solventar su pase a los octavos de final de la Copa del Rey tras derrotar con claridad al Real Zaragoza. Con este triunfo, los de Marcelino ya esperan rival en la siguiente ronda del torneo nacional. 

Los colaboradores de Plaza Deportiva muestran su visión sobre el Valencia CF 4-1 Zaragoza:

BAU

Lo previsto. Al Valencia se lo olvidó de dar la sorpresa en la Copa del Rey y fue claramente superior al Zaragoza desde el minuto uno. Rompió el marcador Santi Mina aprovechando la inferioridad del conjunto maño ante una escuadra superior. Para el Valencia la mejor noticia es que liquidó la eliminatoria cómodamente y especialmente sin acumular  ninguna baja más. Partido de trámite en el que merece la pena la presencia en la segunda parte del jovencísimo Robert Ibáñez que marcó con clase un gol que rompe su maleficio. Y el chaval, Ferran Torres, que gozó de veinte interesantes minutos. Poco más que añadir sobre un duelo sin historia. El Valencia sigue cómodamente en la Copa. 4-1.

MONTALT

A este València CF li eix tot. La única manera que hi haví d’agraïr-li a l’afició la seua assistència a Mestalla era amb gols i així ho va fer. I per si tot això fora poc, a més va servir per a que els joves anaren agafant protagonisme. La rehabilitació de Santi Mina és ja un fet incuestionable (7 gols en el que duguem de temporada entre lliga i Copa). Maksimovic donà mostres de ser un jugador de futur i amb cert criteri a l’hora de menejar la pilota. I dalt semblà molt interessant l’aparició de Ferran Torres en la banda dreta i la reaparició (amb gol inclós de Rober Ibáñez). El moment dels tres davanters és espectaculr i tots donen la impressió de poder fer gol en qualsevol jugada.  Per posar un “però” esperava més dels “Natxos” Gil i Vidal als quals se’ls va notar en excés la inactivitat.

SANTAMARÍA

Trámite superado. El Valencia cumplió, Santi Mina se reivindicó con un doblete y Robert Ibáñez dibujó la mejor de sus sonrisas con un gol que nunca olvidará. Después de casi un año apartado de los terrenos de juego, el extremo saltó al campo y la primera que tuvo fue para dentro. Tan solo le faltó llorar de emoción. Por fin, esa suerte que siempre le ha sido esquiva, jugó a su favor. Un valencianista como él, se la merece. Y todo en una noche que pasará a la historia como la del debut de Ferran Torres. No me cabe ninguna duda de que será la primera de muchas. Mención especial merece la afición. Ni el frío ni el poco atractivo del encuentro frenó a los más de 26.000 espectadores que ayer demostraron una vez más que el Valencia nunca caminará solo.

RUBÉN URIA

Marcelino se lo tomó como debia: en serio. La Copa lo merece. Gran partido de Mina, debut del chaval Ferrán y un protagonista sobre todos los demas: Robert Ibáñez. Después de su gravísima lesión, vivió su gran noche. Lo merecía. El Valencia CF quiere la Copa.

FERMÍN RODRÍGUEZ

Este VCF té fam i no distingeix
El València disfruta competint i s'ha pres la copa del Rei de forma molt responsable. La presència de Paulista, Parejo i Zaza en l'onze inicial era una advertència de Marcelino. Tot importa, els equips guanyadors no distingeixen entre competicions, i en el 99 gràcies a la Copa començà un cicle extraordinari. 

La resta era esperar al retorn de Rober Ibáñez després del seu calvari i a l'estrena de Ferran Torres. Els guionistes del futbol han premiat la seriositat de l'equip i li han regalat al Mestalla el golàs de Rober, que se n'anà marcant dos dianes fa dotze mesos i ha tornat de la millor forma, i la primera aparició del xiquet de Foios. Des que Isco debutara contra el Logroñes al novembre del 2010, cap canterà havia despertat tantes expectatives. Inclús eixe fora de sèrie que és Carlos Soler ha tingut una transició més silenciosa i discreta fins el primer equip. Si Ferran rendeix com Carlos, el València té dos diamants. Diumenge a Getafe, més. Que la panxa d'este vestidor estarà buida i tindran fam de seguir competint.

PD: Marcelino ha acabat amb 6 productes de la factoria de Paterna. ADN valencianista. 

JOSEP BOSCH

Objectiu complert, partit guanyat, quatre gols, espectacle,eliminatòria superada,minuts per als jugadors menys habituals, cap lesió, el retorn de Robert Ibáñez i el debut d'una de les perles de Paterna. No es pot demanar més. El gen competitiu dels de Marcelino els impedeix eixir a la gespa i no donar-ho tot. Així dóna gust anar a Mestalla enlloc de quedar-se a casa amb la batamanta.Este equip enganxa i va cada dia a més. Que seguisca la festa i ara ...a pel Formentera!