Coquelin, l'últim gran reforç d'hivern

VALÈNCIA. Arribem a les últimes jornades per a poder incorporar o col·locar jugadors en esta finestra hivernal del mercat de fitxatges. Un moment generalment delicat, on els equips, sobretot els  que no han fet els deures durant l'estiu, aprofiten la conjuntura per reforçar o per alleugerar les seues plantilles. 

Si este període de fitxatges sempre ha sigut especialment complicat, ara quan la majoria dels clubs no tenen massa diners en la caixa encara ho és molt més. En este circumstàncies és fonamental tindre una bona secretaria tècnica que sàpiga rastrejar el mercat per trobar les poque oportunitats que puguen aparèixer i així poder suplir les carències que s’hagin pogut detectar en la primera part del campionat.     

Desafortunadament, no sempre les incorporacions d'esta finestra hivernal poden ser catalogades com a reforços. En el cas del València tan sols cal recordar el que va passar en la passada campanya, en la que arribaren tres jugadors com el davanter Patrick Cutrone procedent del Wolverhampton, el migcampista Christian Oliva del Cagliari i el defensa central, Ferro del Benfica. Tots tres tingueren una participació irrellevant en eixa part final de la temporada i si per algo seran recordats serà per haver sigut un capítol més en eixa guerra civil que es va viure entre el tècnic Javi Gracia i els okupes de Singapur.

Tot el contrari del que va passar amb Francis Coquelin, l'últim jugador que pot catalogar-se com a gran reforç arribat al club de Mestalla en un mercat hivernal, va ser fitxat de l'Arsenal anglès al gener de 2018. Els de Mestalla incorporaven amb ell n jugador exemplar en tot allò referent al compromís amb l´equip, un professional fet a força de sacrifici, esforç, treball, juntament amb una predisposició per jugar allí on les cirscumstàncies del partit ho demandaven, anteposant el bé de l'equip als seus interessos individuals.

Cap valencianista oblidarà la seua memorable actuació en la final de Copa de 2019, on va tindre que fer un  gran sobreesforç per suplir la baixa per lesió de Dani Parejo, en la segona part, i al mateix temps parar a Leo Messi en el tram final del matx. Va jugar de manera imponent desarticulant el mig del camp barcelonista. Va poder amb tots i va alçar la grada valencianista en cada acció en la que anul·lava al crack argentí.

Encara que l'estil de joc i la seua personalitat s'identificaven a la perfecció al gust i als valors tradicionals del valencianisme, Meriton va decidir malvendre'l després de dos temporades i mitja, en les que es va guanyar l'admiració i el respecte del poble de Mestalla. Desafortunadament, a dia de hui, continuem sense tindre cap jugador que puga fer oblidar el seu record. Vorem el que passa en este mercat d'hivern.