Corre, Albert. Corre!

VALÈNCIA. Alerta mundial: Existim persones que sempre estarem agraïts a Marcelino (per motius mil, entre altres fer-nos recuperar la fe després de tanta ignomínia; per guanyar un títol quan ja estàvem convençuts que mai tornaríem a veure tal cosa; per tornar-nos un VCF competitiu capaç de guanyar-li a qualsevol; per l'any més apassionant, el passat, en quinze temporades; per construir un equip 'bronco y copero' coincidint amb el centenari en un exercici poètic...) i que no tenim cap gana de que Celades fracasse. Entre altres coses perquè no tenim cos per a tornar a engolir tanta merda, ni interès en què al VCF li vaja mal i acabe el que fa dotze altra vegada. I que a més, pensem que Lim és un Juan Soler asiàtic que comença a sobrar.

I com ací no arribem encara a eixe nivell de deficiència mental com per a dir que Celades és bo simplement perquè no és Marcelino, o que és roín simplement perquè no és Marcelino, ni ens passem el dia escrivint estupideses com si l'asturià t'haguera baixat a segona divisió, va i ens agraden certes coses de l'andorrà.

Per a començar, eixe perfil baix seu. Val, en ocasions es troba a faltar que isca a la banda a pegar un crit, però açò no té res a veure amb lideratges. Liderar no és passar-se el dia amb la vena unflada i enfadat. La seua personalitat calmada la veig un avantatge en esta situació. És un mestre en les rodes de premsa, eixe no dir res mai, llevant-li ferro a certs assumptes o rebaixant la tensió, i tot l'anterior, li allunyen dels titulars donant-li el protagonisme al equip. Cosa que fins i tot poden necessitar després del shock. També està demostrant amb alguna decisió, com carregar-se a Guedes, que darrere d'eixa cara d'esglai hi ha algú amb personalitat.

No és un temerari. Està intentant introduir variants sense forçar la màquina. El dia del Getafe se li va anar la mà amb tanta rotació, e introduint un 4-3-3 una miqueta a la babalà, amb una lectura del partit prou deficient, però vist el resultat, a Bilbao, va tornar a la política de xicotets passos. Matisos, pinzellades, aprofitant l'heretat per a millorar-ho. Perquè malgrat les mostres de menyspreu cap a Celades que segueixen veient-se en l'ambient, no s'ha limitat a imitar, o seguir, el camí de Marcelino. Ací hi ha treball propi. Ha introduït als jugadors en l'univers que dominen, i en el qual es senten més còmodes i segurs, però donant-li el seu propi segell. És un VCF més versàtil en atac, i més fluït. Fins i tot el 4-4-2 mutant funciona prou bé. El seu èxit estarà en mantindre dita línia. Perquè el problema de Celades és haver aterrat com un paracaigudista en este sarao. Sense temps per a entrenar (amb tres partits a la setmana, més parons de seleccions on es perd el 60% de la plantilla) és complicat fer molt més sense patir les conseqüències. Adaptar-se és un clar símptoma d'intel·ligència.

Compta amb diversos factors a favor per a triomfar. Malgrat la dificultat té l'avantatge de trobar un molt bon equip, amb dos anys a l'esquena d'experiències que ho han preparat per a les altures, sumant un vestuari sa i compromès. És cert, la seua afinitat amb l'anterior inquilí pot resultar un mur, i eixa confiança està per conquerir, però amb uns jugadors implicats tot li resultarà més senzill. Influeix també el factor entrenador nou, on tots parteixen de zero. Comptar amb futbolistes que ja es donaven per descartats, o arrancar titularitats que pareixien segures, és un element motivador important. A més, salta a la vista, ell sí és l'entrenador de Meriton. Amb la qual cosa la paciència i les oportunitats per a traure açò avant, mercat de gener inclòs, serán majors. També parteix amb les expectatives reduïdes, l'adveniment d'un desastre evitarà convertir en un drama quedar en mitja taula. Tota la responsabilitat i pressió ambiental recau sobre la propietat.

Els riscos? Els riscos són molts, ací explicats ja, i circulant pel carrer des del primer dia. El principal, per si va tot del revés, és que al igual que Nuno, i tot entrenador portat per Lim, està a soles en el dia a dia. No té res, ni a ningú, darrere. Celades contra el món. I per a guanyar, en el llarg termini, és necessària una estructura recolzant-te. Tal absència, en clau interna, resulta una temptació massa perillosa si els resultats no comencen a arribar. Els dubtes són el principi de la fi en la confiança en un entrenador, si un vestuari mira, i veu, que no hi ha ningú darrere del míster el final s'escriu ell a soles. Per açò tornar en Bilbao a lo conegut, traguent un triomf, és un recolzament important en tan decisives hores.

Ara queda per veure com es meneja en els reptes majúsculs que esperen després del paró, ací entrem en la zona roja de tot entrenador. Octubre i Novembre són mesos clau. On els pulgars van cap a dalt o cap a baix. En estos cinc partits Celades ha mostrat coses interessants, però falta consolidar-les amb regularitat. Ací es veurà si val.