Dani Solsona, “el noi de Cornellà”

VALÈNCIA. Esta jornada de Lliga el València juga al nou estadi de l'Espanyol, ubicat als termesmunicipals de Cornellà i El Prat. Aprofitant esta circumstància geogràfica, huirecordarem la figura de Daniel Solsona, nascut a la primera d'estes localitats barcelonines i format a les categories inferiors dels blanc i blaus, club on va ingressar gràcies a un anunci a la premsa, on s'informava d'unes proves perreclutar jugadors de categoria infantil. Solsona, com perico de soca-rel que era, el seu pare el portava al vell camp de Sarrià des de ben menut, no va dubtar a anar. “El noi” va enlluernar als técnics espanyolistes que no van dubtar a quedar-se'l per la seua privilegiada técnica individual, el seu habilidós regat i per estar dotat d'una gran visió de joc. Va debutar a primera divisió amb només deset anys i va jugar entre 1970 i 1978 al primer equip del club perico. 

En l'estiu de 1978, la directiva espanyolista va rebre una doble oferta per fer-se amb els seus serveis: una presentada pel FC Barcelona i altra del València CF. L’oferta presentada pels de Mestalla era inferior econòmicament a la que presentaren els culés, però la directiva perica va preferir perdre diners abans que vore al seu millor jugador defensar l'escut del seu etern rival ciutadà. I és que no pot obviar-se que les fílies i les fòbies tenen un pes molt important en el món del futbol i l'eixida del de Cornellà cap a Mestalla, per als aficionats pericos, va ser molt menys traumàtica que si haguera acabat en el Nou Camp.

Així, Solsona va ser traspassat al club de Mestalla per uns 35 milions de pessetes i el compromís de disputar un partit amistós a Sarrià. 

La seua arrribada a València va coincidir amb l'època daurada del club presidit per Ramos Costa. Amb el València, Solsona va aconseguir la Copa de 1979, la Recopa de 1980 i la Supercopa d'Europa d'eixe mateix any. El centrecampista català va ser titular en eixos quatre partits, ja que en l'antic format de la Supercopa el trofeu es disputava a doble partit entre els guanyadors de la Copa d'Europa i la Recopa. 

Daniel Solsona va defensar la samarreta del València durant cinc temporades, des de la 1978-79 fins la 1982-83, va disputar 239 partits i va marcar 52 gols. Posteriorment va fitxar pels equips francesos del Bàstia, el Racing Matra de Paris i el Rennes, per a finalment acabar la seua carrera com a jugador en l'històric Sant Andreu de Barcelona.

Daniel Solsona té l'honor de tindre una porta amb el seu nom dedicada a la nova llar dels pericos, la número 8, el dorsal que tantes vegades va portar a la seua esquena defensant les samarretes de l'Espanyol i del València, els seus dos equips del cor.