De Gracia, graciosets i desgràcies

VALÈNCIA. “Ahhhh…. ¡Cómo hemos cambiado!”, així començava una de les cançons més populars del grup valencià Presuntos Implicados. I eixe inici podria aplicar-se perfectament a l'actual València i molt més si el comparem amb el qui només fa dos anys va  guanyar la Copa coincidint amb el Centenari del club. Que lluny queda eixe 25 de maig del 2019, quan tot el que semblava idíl·lic ara s'ha tornat un somni angoixós.

Un malsoncom l'actual temporada. I és que, arribades estes dates ja es pot fer un balanç de com ha anat  la cosa. I tots sabem que quan un equip, i molt més amb el pedigrí, el currículum i el palmarés del de Mestalla, es salva del descens a falta de dos jornades per acabar la Lliga és que la cosa no ha anat gens bé. Esta campanya ara acabada estigué, des del primer minut, com solem dir en valencià, de manera clara i concisa, mal parida. Els graciosets de Singapur buscaren un entrenador-funcionari i el trobaren en la figura de Javi Gracia qui, durant un temps, fent un acudit fàcil, els reia les gràcies. Malgrat la pràctica desarticulació de la línia medular amb la venda de Coquelin, el regal fet amb Parejo, el traspàs ridícul de Ferran, la venda de Rodrigo i la no renovació d'un baluard defensiu com Garay. Com diria ma mare: “Quasi res porta el diari i anava ple”.

Si les eixides foren nombroses, les arribades foren nul·les. El poble de Mestalla assistia atonit a un fet quasi sense precedents. Ni en l'estiu de la “lámpara y el sofà” de Rafa Benítez el valencianisme havia viscut una pretemporada sense incorporacions. En estes estàvem quan la banda de l'esmorzar no va dubtar en enviar a la picota al doctor Zaragosí, l'únic nexe que quedava entre els “aborígens valencianís” i els ”colonitzadors asiàtics”. Una mostra més de la seua arrogància i del despreci que tenen cap a la nostra societat.

La implicació amb el club del míster quasi va acabar en el moment la directiva va rebutjar la incorporació de Capoué per reforçar la medular. Si la cosa ja estava tensa entre directiva i técnic, la venda de Kondogbia, quan ja no hi havia cap posibilitat de reforçar l'equip, va ser la gota que va plenar el got de la paciència de l'entrenador. Una “dimissió interruptus” del técnic fou la conseqüència de tindre al capdavant del club a uns analfabets futbolístics que no coneixen els codigs interns d'un món totalment estranys per a ells. Des d'eixe moment la temporada estava abocada a convertir-se en un trist deambular per la zona baixa de la classificació lliguera.

Però no és qüestió de fer-se trampes al solitari, els fets no poden amagar la realitat, la posició final lliguera d'enguany està dins la coneguda “zona Meriton” és a dir quedar entre el lloc 9 i el 13, el que representa quedar molt allunyat de la part noble de la taula classificatòria i de les posicions que donen dret a jugar competicions europees. Desgraciadament, des de l'arribada dels orientals al club ha signat algunes de les temporades més nefastes en els seus 102 anys d'història. Perdent massa oportunitats de posicionar-se entre els clubs punters esportiva i econòmicament. Tota una desgràcia.