GRUPO PLAZA

De jugadors a entrenadors (3a. Part)

Arribem al tercer i últim capítol de la trilogia dedicada als ex-jugadors del València CF que, posteriorment, com a entrenadors van dirigir al club de Mestalla. Hui recordarem als més recents en el temps

21/01/2017 - 

VALENCIA. Arribem al tercer i últim capítol de la trilogia dedicada als ex-jugadors del València CF que, posteriorment, com a entrenadors van dirigir al club de Mestalla. Hui recordarem als més recents en el temps.

El primer d'ells és Quique Sánchez Flores, jugador valencianista entre les temporades 1984-85 i 1993-94. Va arribar a dirigir al València amb tan sols un any d'experiència a Primera Divisió, fou fitxat en l'estiu de 2005, assumint el repte de tornar a l'equip als llocs europeus. En les dos temporades següents va aconseguir la classificació per a la Lliga de Campions. La pressió que caracteritza a la banqueta valencianista i el "Quique me aburro" van acabar amb la seua destitució al poc d'iniciar-se la temporada 2007-08, després de les derrotes davant el Rosenborg a la Champions i contra el Sevilla a la Lliga.

L'episodi d'eixa destitució perfectament podria passar a la galeria dels despropòsits, la reunió del consell d'administració va començar prop de les tres de la matinada i el motiu de la mateixa, segons va comunicar el portaveu del club, va ser la "situació irreversible" que vivia l'equip. Cal recordar que la destitució es va produir tres dies abans del partit entre el València i el Real Madrid, líder de la lliga, amb l'equip en quarta posició a tan sols quatre punts del seu rival. Quique en el seu acomiadament va afirmar: "Pierdo un cargo, pero recupero una vida".

El següent a aparèixer en esta relació de tècnics és Mauricio "el Flaco" Pellegrino, membre del gran València CF d'inici del segle XXI on va jugar cinc temporades i va guanyar cinc títols: dos Lligues (2001-02 i 2003-04), una Supercopa d'Espanya (1999), una Copa de la UEFA (2003-04) i una Supercopa d'Europa (2004), a més dels dos subcampionats de la Champions (1999-2000 i 2000-01). Per exercir d'entrenador va arribar al València CF la temporada 2012-13, sense cap experiència prèvia com a primer entrenador, en una decisió personal del president Manuel Llorente. Si "el Flaco" va tindre una brillant trajectòria com a jugador del club, desgraciadament esta no es va repetir com a tècnic. Així, l'1 de desembre de 2012 va ser destituït després d'un balanç de 5 victòries, 3 empats i 6 derrotes.

Miroslav Djukic, un altre component del València CF gloriós de finals dels noranta i inicis del segon mil·lenni, va arribar a l'equip blanc-i-negre en la temporada 1997-1998 posant fi a la seva etapa com a jugador en l'estiu de 2003. En estos anys es va fer amb la Copa i la Supercopa de 1999, els dos subcampionats de la Champions i la Lliga de la temporada 2001-2002. Va tornar al València CF la temporada 2013-14 per fer-se càrrec de l'equip. La seua trajectòria com a entrenador valencianista va ser breu. Al desembre de 2013, va ser destituït després de dèsset jornades de Lliga, amb l'equip en l'onzena posició, a tretze punts de la Champions i només cinc per dalt dels llocs de descens.

L'últim membre d'este selecte grup d'ex-jugadors que després van ser inquilins de la banqueta blanc-i-negra abans de l'arribada de "Voro" va ser Juan Antonio Pizzi. El davanter argentí només va disputar amb el València la campanya 1993-94. Durant esta lliga va jugar dènou partits i només va marcar quatre dianes. El seu últim gol amb la samarreta del València CF va ser el que feia 3.000 del club a la Primera Divisió, el va marcar contra el Valladolid en la jornada dihuit i va servir per empatar el partit.

A finals de desembre de 2013, va ser nomenat entrenador valencianista amb Rufete i Ayala com als seus principals valedors. Amb Pizzi, l'equip va millorar en resultats i actitud, encara que finalment no va aconseguir classificar-per cap competició europea. Molt millor li va anar a l'Europa League, on va aconseguir èpiques remuntades i va ser eliminat en semifinals pel Sevilla després d'encaixar un gol en l'últim segon, quan ja se celebrava el pas a la final.

Quan tot feia pensar que seguiria al capdavant dels de Mestalla, Peter Lim, qui encara no era propietari del club, va imposar al president Amadeo Salvo altre cos tècnic, pel que al juliol de 2014 es va anunciar el cessament de Pizzi com a tècnic blanc-i-negre.

I fins aquí arriba la relació dels dèsset jugadors valencianistes que en algun moment de la seua trajectòria esportiva van entrenar al primer equip del club de Mestalla. Este llistat amb el temps segurament continuarà ampliant-se, és llei de vida i del futbol, només esperem que els futurs inquilins de la banqueta del València CF tinguen sort i que els resultats els acompanyen.

DE JUGADOR A ENTRENADOR (1º PART)

DE JUGADOR A ENTRENADOR (2º PART)

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email