De Walter a Kobe

VALÈNCIA. L'actualitat esportiva d'esta setmana ha estat marcada per un fet luctuós: la mort de Kobe Bryant. A l'impacte de la notícia de la seua mort cal afegir-li el fet que haja sigut producte d'un accident, el que multiplica l’efecte del shock i el sentiment de pèrdua.

Desgraciadament, una desaparició tant sobtada i inesperada com la de l'estrella dels Lakers no és la primera que afecta a un esportista d'elit: Fernando Martín, Drazen Petrovic, o els més recents Emilano Sala o José Antonio Reyes, serien alguns dels integrants d'esta funesta llista.

Lamentablement, el València també ha vist com alguns dels seus jugadors, com Rommel Fernández o el mestallista Rafael Bernal "Fali" han patit este infortuni. Però abans que ells, altre valencianista va entrar en este fatídic llistat: Walter Marciano de Quiros, el primer brasiler en defensar la samarreta del ratpenat. 

El dia 21 de juny de 1961, part del primer plantel valencianista:  Walter, Ribelles, Sendra, Mestre, Ginestà, Piquer i el ja retírat Tonín Fuertes, anaren a celebrar el sant de Lluís Coll a l'Albufera, una vegada acabat el dinar volgueren anar a Sueca per visitar a Puchades. Ningú podia imaginar la tragèdia que estava a punt de produir-se.

Una sèrie de nefastes circumstàncies es donaren: l'excés de velocitat, Walter conduïa a més de cent per hora, una corba perillosa situada al kilòmetre 13 de la carretera del Saler en dirección a Alacant, el colpeig amb el lateral d'un altre turisme que circulava pel carril contrari i un camió amb el que va acabar estavellant-se el cotxe de Walter foren una combinació massa elevada d’elements que provocaren l'accident que li costà la vida al jugador brasiler. Walter, qui conduïa el seu vehicle, va morir en l'acte a consecuència del brutal xoc. 

La desgràcia va poder ser més gran ja que en el cotxe de Walter també anaven Sócrates i Coll, els quals resultaren ferits, el primer al cap i el segon amb diverses contusions i ferides de caràcter lleu, els dos foren ingressats en un hospital després d'haver sigut atesos a la casa de socors de Russafa. Miraculosament salvaren la vida i pogueren continuar les seues carreres esportives.

La notícia del fatal accident no va tardar en ser coneguda per tota la ciutat, provocant una gran consternació entre els aficionats valencianistes.  

El sepeli es va celebrar el dia 23. El fèretre del desafortunat futbolista, cobert amb la bandera del València, va ser portat a muscles pels seus companys des de l'Institut Anatòmic a la parròquia de Sant Pasqual Bailón, a la que pertanyia l'estadi de Mestalla i on es va celebrar la missa. Acabada la cerimònia religiosa Walter va ser enterrrat al cementeri general. 

Les cròniques de l’època xifren en més de 15.000 les persones que  acompanyaren la comitiva fúnebre. Una gran mostra de dol a la que es van adherir nombroses personalitats polítiques i esportives.

Walter va deixar vídua i quatre fills, un xiquet i tres xiquetes, la menor d'elles nascuda només dos dies abans del tràgic accident. 

L'1 de juliol de 1961 es va celebrar a Mestalla un partit a benefici de la seua família entre el València i el Fluminense, que va finalitzar amb la victòria dels brasilers pel resultat de 2-3. La destacada actuació del davanter del Flu, Waldo, en eixe matx, fou decisiva per a la seua posterior adquisició pels de Mestalla, però eixa és altra història.