Desmuntant un mite

VALENCIA. Rafael Benítez Maudes, és sense dubtes el millor entrenador que ha tingut el València CF en els seus quasi cent anys d'història.

Que ningú busque en este text una crítica al seu treball ni a la seua preparació com a tècnic de primer nivell, la seua trajectòria professional i els seus èxits així ho corroboren. El que si pretén este article, és trencar un fals mite construït al voltant de la seua inexperiència prèvia a fer-se càrrec de la banqueta del València CF.

Esta suposada "inexperiència", va servir com a coartada per a les posteriors contractacions de Quique, Emery, Pellegrino, Djukic, Nuno, Neville o Ayestarán. A continuació farem una xicoteta comparació entre l'experiència de tots ells abans d'entrenar al club de Mestalla i la de Rafa Benítez.

El primer entrenador a aparèixer en esta relació és Quique Sánchez Flores, que va començar la seva formació com a tècnic en les categories inferiors del Madrid i en la temporada 2004/05 inicia la seua trajectòria professional al capdavant del Getafe CF, equip que, com ell, debutava en Primera Divisió. El conjunt madrileny va mantindre la categoria sense problemes.

El següent "mister" en este llistat és Unai Emery. La seua trajectòria s'inicia al gener de 2005, quan el Lorca li va encomanar que es fera càrrec de l'equip al qual pertanyia com a jugador, aconseguint ascendir a 2ª Divisió. La següent temporada, 2005/06, va convertir al club murcià en l'equip revelació. En la temporada 2006/07 va fitxar per l'Almeria, on va aconseguir pujar a Primera. En la campanya 2007/08 va seguir a l'equip andalús i va aconseguir sense dificultats mantenir-lo en la categoria.

El tercer cas és el de Mauricio Pellegrino, va treballar de 2006 a 2008 a Paterna a l'escola del València CF, passant el 2008 al Liverpool FC com a segon entrenador de Benítez. També el va acompanyar durant el poc temps que va dirigir l'Inter de Milà.

Un altre component d'este llistat és Miroslav Djukic, potser el que va arribar de tots amb més experiència a la banqueta de Mestalla. El seu primer repte com a entrenador va ser en 2006 com a seleccionador sub-21 de Sèrbia, amb la qual es va proclamar subcampió d'Europa. Al gener de 2007, va assumir la direcció del Partizan de Belgrad. Poc després, va ser nomenat seleccionador de Sèrbia, càrrec que va ocupar fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008. A l'estiu de 2009, va entrenar el Mouscron de Bèlgica, deixant la banqueta a final d'eixe mateix any. Posteriorment, va dirigir l'Hèrcules durant els últims partits de la temporada 2010/11, sense poder evitar el descens de l'equip alacantí a Segona. Al juliol de 2011, començàva a entrenar al Valladolid, amb qui va ascendir a Primera. L'equip castellà no va passar dificultats per assegurar la permanència en la Lliga 2012/13.

El primer entrenador de l'era Lim, Nuno Espírito Santo, va començar a entrenar en solitari, dirigint al modest Riu Ave de Portugal a 2012 i dos temporades després fitxava pel València.

Si Djukic és qui més currículum com a preparador tenia, tot el contrari és el cas de Gary Neville, qui només comptava com a experiència prèvia a ser entrenador valencianista el ser ajudant de Roy Hodgson en la selecció anglesa des de maig de 2012.

L'últim entrenador d'este llistat és Pako Ayestarán, que va començar entrenant a l'Estudiantes Tecos de la Segona Divisió de Mèxic a l'agost de 2013. Un any més tard va entrenar al Maccabi Tel Aviv d'Israel. A l'estiu de 2015 va tornar a Mèxic per preparar el Santos Laguna on només va dirigir el torneig Apertura. Al febrer de 2016 va tornar, per tercera vegada, al València, com a membre del cos tècnic de Gary Neville.

I quina va ser l'experiència prèvia de Rafa Benítez, doncs bé, entre les temporades 1986-87 i 1990-91 va entrenar en les categories inferiors del Real Madrid. El seu currículum en el futbol d'elit s'inicia com a segon entrenador al Reial Madrid B, a Segona Divisió, les temporades 1991/92 i 1992/93. Posteriorment va ser primer entrenador del filial madridista a Segona durant les temporades 1993-1994 i 1994-1995, així com a segon entrenador del Madrid mentre Vicente del Bosque es va fer càrrec del primer equip madridista a la campanya 1993-94.

La següent experiència, ja fora de l'entitat madridista, va ser la temporada 1995/96 en un recent descendit a Segona: el Valladolid. Club que poc abans de començar la competició va tornar a Primera per una decisió administrativa. Benítez eixa campanya va viure el seu primer cessament.

La temporada següent, 1996-97, va fitxar per l'Osasuna de Pamplona per disputar la Segona Divisió. I una altra vegada va ser cessat amb l'argument de ser un tècnic massa "jove i inexpert".

Els primers èxits no van tardar a arribar, així entrenant al modest Extremadura d'Almendralejo, la temporada 1997/98, va aconseguir l'ascens a Primera. Desgraciadament, en la següent campanya no va poder mantindre l'equip a la màxima categoria.

El següent repte va ser un altre equip de Segona, el CD Tenerife, la temporada 2000/01, on de nou va aconseguir pujar a Primera.

Amb este currículum, el "jove i inexpert" Benítez va arribar a entrenar al club de Mestalla entre les temporades 2001/02 i 2003/04, on aconseguiria dos títols de Lliga i una Copa de la UEFA.

Des de la seua eixida del València CF, en l'estiu de 2004, diferents directives han volgut repetir la història buscant un nou "Benítez", deixant moltes vegades la banqueta blanc-i-negra en mans d'entrenadors sense el suficient bagatge per a estar al capdavant d'un club tan gran i amb tanta pressió com el valencianista.