Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

opinión

Dijous jugues tu

6/05/2019 - 

VALÈNCIA. Qui ens havia de dir que el València faria història a l’Alcoraz. Doncs bé, així va ser. Per primera vegada en 100 anys, l’equip amb la rata penada en l’escut va ser capaç de marcar 5 gols en una primera meitat actuant com a visitant. La víctima, un Osca que des d’anit ja és de Segona Divisió. Però no li llevem mèrit al que van aconseguir els Santi Mina, Rodrigo, Wass i companyia. Tot i el duríssim colp anímic que va significar la derrota a Londres, l’equip va tindre la fortalesa mental d’oblidar el pal, centrar-se en la Lliga i demostrar, una vegada més, que este vestidor no ha perdut l’esperança de conquerir la quarta plaça de la taula. I crec que és per a llevar-se el barret. Molts pensareu que eixa és la seua obligació, que els paguen per deixar-se la pell sobre l’herba... però la realitat del futbol professional és altra ben diferent. Deixar-se anar resulta el més comú, però enguany este equip, passe el que passe, si ha guanyat en una cosa, és en esperit.

Esperit i esperança que un servidor havia perdut diumenge passat després del 0-1 de l’Eibar. Ho reconec. Però hores més tard, Getafe i Sevilla van obstinar-se a donar una última oportunitat. Ocasió que el combinat che convertirà en or si diumenge vinent fa els deures contra l’Alabés i al mateix temps, el FC Barcelona ens tira una maneta davant els hòmens de Pep Bordalàs. Ahí està la clau. Si no es produïx cap hecatombe, els culés arribaran classificats per a la gran final de la Champions i capficats també en revalidar -esperem que no- el títol de la Copa del Rei.

Partint de la base que la tensió dels blaugrana serà inexistent, el dubte estreba en saber si Valverde donarà descans a tots els més habituals o si, com crec, no voldrà deixar sense competir a les seues estreles fins al dia 25. El més lògic serà que aposte per un terme mitjà i isca amb una barreja de titulars i suplents, alineació amb la qual, estic convençut, al Barça en el Camp Nou, li dóna per a guanyar al Geta. Tant de bo jugue Messi!

I a tot açò, el gran dia està a punt d'aplegar. El primer d’ells. Per sort, i recordar-ho no sempre és un bon exercici, el València està viu en les tres competicions. Viu i amb els objectius abastables a poc més de dos setmanes per a la fi de la temporada. Ara bé, això no significa que cap d’estos siga fàcil. Menys encara el de l’Europa League. En este cas, per demèrits propis. Ho dic, i em reitere les vegades que faça falta: l’Arsenal és el semifinalista més fluix dels quatre participants. Ahir, per exemple, els d’Unai Emery van tornar a punxar davant el Brighton a casa i van dir adéu de manera virtual a la Champions via Premier. Sí, tenen dos molt bons davanters, però poca cosa més. Ha arribat l’hora de perdre-li el respecte als gunners. De no sentir-se inferior. De fer desaparèixer eixa por que va encaminar a Marcelino a apostar pels sis defensors i a equivocar-se de totes totes en el plantejament.

Però mirar enrere no ajudarà en res. Allò que va ocórrer a la capital britànica ja no té marxa enrere. Toca mirar al dijous vinent. El 3-1 de l’anada obliga a buscar el gol quasi des de l’autobús. I tal volta, aquesta siga la millor de les notícies pensant en la ReAmuntada. A Mestalla queda prohibit especular. Ja no hi ha cap experiment que valga. Cap. Toca eixir amb tot: el clàssic 4-4-2, amb Guedes, Rodrigo i Gameiro i que siga el que Déu vulga. Déu i el coliseu de l’avinguda de Suècia. Perquè este 9 de maig vosaltr@s també jugueu. L’afició podeu marcar el primer gol. L’ambient, els càntics i la cridòria seran quasi tan importants com la tàctica. Al rival li han de tremolar les cames. Perquè si divendres pensava que el resultat era impossible de capgirar, a mesura que passen les hores, ho veig més factible. M’ho crec jo mateix. Perquè la de dijous no serà una nit qualsevol. Pot ser una jornada històrica. Com la d’ahir; com la de fa 15 anys. Te'n recordes? Efectivament, el dia de l’última lliga. No crec que siga casualitat.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email