El carranc ataca de nou

VALÈNCIA. Cal veure les piruetes que es donen per a justificar lo injustificable. En el fons, els donarem la raó, lo de Javi Gracia divendres passat sí que va ser elegant. Anava amb camisa i americana, no com Marcelino que es va presentar sense afaitar i en xandall. Fent-ho tot més greu.

Fora bromes, la veritat és que les paraules del navarrès van ser prou dures, i contundents. Poques vegades hem vist a un entrenador acusar el seu president de filtrador. Al propietari de mentirós. I posar en dubte el discurs públic del club (lo de que no es fitxa perquè no hi han diners); o cuestionar l'antipolítica de pedrera. Pel to tranquil i pausat volen llevar-li ferro, però la veritat és que Marcelino mai va arribar tan lluny, ni va fer acusacions tan grosses. La roda de premsa del míster va deixar en pilotes a Meriton, un míssil a la seua línia de flotació.

Encara que la vertadera gravetat és que esta gent aconseguisca que ens passem la vida reivindicant obvietats, la qual cosa no deixa de ser vergonyant. Tal és la profunditat del problema que qüestions bàsiques necessiten guanyar batalles.

Anava a dir que per sort per a nosaltres, i per al mateix Gracia, estos personatges són qualsevol cosa menys conseqüents, perquè de ser-ho hui ja no seria entrenador. Però el que sí que són és rancuniosos. Per això, vista la magnitud del engany i un desencantament en l'entrenador que lluny de cessar va creixent, és prompte per a descartar que en uns dies, i a 42 hores d'un partit, se'l carreguen sense previ avís.

Parlant de reivindicacions. Esta setmana s'ha destacat molt a Yunus, Racic, Maxi i Vallejo. Una apoteosi que ens condueix a altre meravellós escenari: Usar-los d'arbre per a tapar el bosc. Maquillar la feblesa de la plantilla amb la lluentor d'uns futbolistes que va fitxar un home acomiadat pel club entre burles i mofes, director esportiu del Marsella ara mateix, i que va ser el primer en dècades a intentar muntar una xarxa d'scouting que alimentara al VCF de talents com els citats (i algun més que queda per Paterna).

Èxit que s'atribuiran, rabents i veloços com són ells, els senyorets de Meriton ignorant el rerefons, que no és altre que l'estructura que els va concebre fou demolida amb violència per a que eixe buit quede ocupat per l'infame Anil Murthy. Personatge tan aficionat a envair vestuaris que ara també vol intervindre en els dorsals que han de portar els futbolistes.

La seua gran virtut és ser l'única figura que posa d'acord (dins i fora del club) a tot el món en el rebuig que produeix la seua persona. Amb les seues mentides i manipulacions va cabrejar a Celades a les dos setmanes d'aplegar, i ha aconseguit enfadar a Gracia al mes d'ocupar el càrrec. Dos homes de ment freda i esquena ampla.

Gracia pot traure's un equip de la mànega, com va fer a Màlaga, però són tan així que amb Anil tot el que puga eixir malament eixirà malament, i lo que no ja s'encarregarà Peter de desbaratar-ho.