VALÈNCIA. En les últimes setmanes, una cançó ha estat rondant-me pel cap. Una cançó, per altra part, prou allunyada dels meus gustos musicals, però que, per coses de la vida, s'ha fet part de la meua banda sonora recent. La seua interprete no és altra que la cantant mexicana Francisca Viveros Barradas, més coneguda com “Paquita la del barrio”. Una veterana interprete de ranxeres i d'altres estils tradicionals mexicans. Nascuda a Veracruz, la seua trajectòria musical l'ha portat a ser coneguda com “la guerrillera del bolero”, ja que en algunes de les seues cançons s'expressa visceralment en contra dels poderosos i les injustícies. I quina és la seua cançó més icònica, doncs, sense cap genere de dubte “Rata de dos patas”. Un tema que es va editar el 2004, al disc “Taco placero” i es va convertir, molt prompte, en tot un himne. Per una lletra que, en les seues tres primeres estrofes, diu coses com:
“Rata inmunda
Animal rastrero
Escoria de la vida
Adefesio mal hecho
Infrahumano
Espectro del infierno
Maldita sabandija
Cuánto daño me has hecho.
Alimaña
Culebra ponzoñosa
Deshecho de la vida
Te odio y te desprecio [...]”.
I així continua tota la cançó per deixar clar que el destinatari d'estos versos no era precisament la millor persona del món. I qui va ser l’individu que va inspirar eixa gran quantitat de qualificatius despectius, doncs, en paraules de Manuel Eduardo Toscano, l'autor de la cançó, la inspiració li va arribar pensant en un polític: Carlos Salinas de Gortari, president de Mèxic entre 1988 i 1994.
I parlant de presidents, si el senyor Toscano, haguera conegut a l’impresentable, prepotent, incapaç, despòtic, irresponsable i maleducat president que ha estat okupant la llotja de Mestalla durant estos últims anys, possiblement, també li haguera dedicat una cançó semblant a “Rata de dos patas”, ja que Anil Kumar Murthy ha fet mèrits, més que suficients, per a passar a la centenària història sel València com el seu pitjor mandatari. El primer en intentar callar a Mestalla, el primer en patir tres multitudinàries manifestacions en la seua contra i el primer que hauria de tindre el seu retrat a la galeria de presidents de l'entitat penjat cap a baix, com Felip V a Xàtiva, en resposta a tot el mal que ens ha fet.
Ara Murthy, afortunadament per al València, ja és passat, però no hem d'oblidar que el present del club continua estant en mans de Peter Lim, un màxim accionista que té al club desatès i en mans d'uns incapaços. Per eixe motiu no hem d'oblidar que el futur de l'entitat i la seua viabilitat passen, irremediablement, per l'eixida de tot l'entramat de Meriton Holding Ltd, quan abans millor. Anil ja no està, però la lluita continua. Que no ens engatussen