El dia del pare

VALÈNCIA. Va dir Rodrigo després de la seua fantàstica actuació (i la de l'equip) el dissabte davant l'Alabès, que els jugadors que ja portaven anys ací es mereixien gaudir d'una temporada com esta. I és innegable que els futbolistes que van decidir seguir apostant per enfundar-se la blanca amb la rata penada en el pit cada diumenge (bé per voluntat, bé per falta d'opcions) mereixien que les coses els isqueren bé i gaudir del que és una afició exigent, però justa. Un públic lliurat a la causa al que, per poc que li dónes, et va a elevar als altars per la seua immensa generositat.

Però no és menys de llei, que qui més mereixia una temporada com esta és la pròpia afició. L'incondicional a Mestalla que cada mes aparta uns dinerets per a poder buidar-se la butxaca cada estiu i traure's l´abonament. Eixe (eixos) és qui més ho mereixia després de dos anys de vore el seu club en mans de mercaders asiàtics que van desembarcar per negoci (sense que ningú els posara una pistola en el pit) i que van convertir una societat històrica en un episodi del Show de Benny Hill (qepd).

Cada gran societat va tindre grans "pares", grans tutors, i en el curt període de temps en el qual van aparèixer els actuals propietaris en escena, no s'endevina a ningú al volant amb eixe pes. L'arribada de Mateu Alemany i la Marcelino són dos fets aïllats en la trajectòria de Meriton -fresqueta està perquè puguem repassar-la- que tenen gràcies a Déu la part esportiva instal·lada en un objectiu que en èpoques anteriors s'haguera considerat insuficient: la quarta plaça.

Ja que parlem de pares i tutors, i aprofitant que el diumenge va ser el noranta-nou aniversari del València CF i que el dilluns va ser el dia del pare, em pregunte on estan els actuals "pares" de la criatura en el dia del seu aniversari. Ni una felicitació oficial del propietari del club ni del seu encarregat, el president, en eixos canals propis que tant cuida l'entitat. És clar el que pesen per als propietaris la història i els valors com a entitat del joguet que ells pensen que s'han comprat. Por em dóna començar a descomptar dies per al Centenari veient el poc que es valoren els noranta-nou anys de la criatura per aquells que haurien d'oferir de manera pública una tutela sobre una societat quasi centenària.

Ja publicarem la setmana passada que de moment no hi ha res avançat en el clàssic partit de veterans que hauria de disputar-se per a commemorar els cent anys del València CF, com tampoc hi haurà un museu fix; tot quedarà en una exposició amb data de caducitat en el calendari (del nou estadi, millor ni parlar). Així que com van a ser els "fastos" del Centenari és a dia de hui una incògnita que em fa estar a l'expectativa.

PD: per cert, a més del que es va fer el dia del partit davant el Barcelona en la lliga, el València pensa fer alguna cosa més amb en memòria a la figura de Jaime Ortí?