El futur comença hui

VALENCIA. Diuen que no hi ha mal que cent anys dure (ni Déu que ho aguante) i com tot procés competitiu, va acabar la temporada 2016-2017 (sí, per fi es va acabar). Si em pare a pensar, realment no sé si va acabar la temporada 2016-2017 o la 2015-2016. Si d'errors parlem le dos campanyes són un calc quant a la comissió d'errors l'arrel de la qual és semblant: la falta de decisions lògiques en un club amb absència d'estructura.

De la nit al dia (i sempre que no es deslligue el factor "telefonada sorpresa des de Singapur") este mal pareix haver desaparegut. Sembla que davant dels nous nomenaments, l'amo del club respecta les directrius preses pel seu director general.

Així que davall la tutela de Mateu Alemany el València CF comença a caminar passos que li allunyen del paroxisme tutelar que l'ha sepultat en les dos últimes temporades. L'elecció de Marcelino com pròxim encarregat de ser el màxim responsable tècnic de l'equip obri una evident bretxa amb les eleccions realitzades en les últimes dos temporades. Per talant, experiència i bagatge, el club ha decidit que si va posar a experts lletrats a treballar en la multa de la UE i els va donar autonomia en la realització de la seua tasca diària (independentment de quin siga el resultat final del treball) , el normal era establir paral·lelismes en altres àrees del club. Així que esta vegada es va decidir portar un entrenador de veritat per a la banqueta. Amb experiència i atorgant-li autonomia al seu dia a dia per a la realització del comés per al qual ha sigut contractat.

I en estes apareix Marcelino, que hui ens voldrà convéncer en la seua posada de llarg (en el dia 1) que no és tan feroç com ho pinten, però que s'ha posat mà a l'obra en el dia "en el dia 0".

Per si no vinguera amb suficients informes del que té entre mans (em consta que no ve amb els deures per fer) no ha perdut el temps i ahir ja va dinar amb Voro. Sí, ja sé que en el dinar també estaven Mateu Alemany (importantíssim a l'hora de rubricar les decisions que es marquen) i Layhoon, Anil Murthy i Kim Koh (importantíssims en, eeeeehh... bé, continuem) .

Si tirem la vista arrere 24 hores abans del dinar (potser unes poques menys) , cal rescatar una sèrie de frases de Voro en la seua última roda de premsa que marquen paràmetres de per on pot haver anat la trovada.

Si recorden la roda de premsa post-Vila real, Voro va descriure -llegint entre línies- com era el vestidor que ha dirigit durant un poc més de cinc mesos. Ho va fer amb frases com "si em demanes un número, no et sé dir si sis o set jugadors, ha d'haver-hi canvis profunds. A grans mals, grans remeis" o "quan portes dos temporades classificant-te el dotzé ha d'haver-hi canvis" i també "el vestuari és el que és" (que sembla una banalitat, però que tanca un soterrat i amarg perfil del material humà amb què ha treballat el de l´Alcúdia) . Però a més, el mateix Voro va rematar amb un "conec bé a este vestidor dins i fora dels terrenys. Si em demanen la meua opinió, la donaré perquè tinc eixa informació i com a part del València CF que sóc, vull el millor per al club".

Què ens diuen totes estes frases? Primer, que Voro ha acabat molt fart d'eixe vestidor. I segon que el fins al diumenge entrenador té clar per on "amputar", que ha agafat matrícules i que sabent que seria consultat passarà alguna que una altra factura.

I per ací passa la reconstrucció, la d'un grup que com bé va dir Voro "porta dos temporades quedant el dotzé". Així que com Marcelino ja sap per on "podar" i es va posar abans de la seua presentació mà a l'obra, podem esperançar-nos en que -amb les reserves lògiques de les dificultats del mercat- el futur comença hui. I per primera vegada en anys sembla existir ja de manera definida un punt de partida clar. El temps dictarà sentència. Eixe no entén d'aparences, i sí de fets.