El model del projecte

VALENCIA. Caminàvem capficats en les clàssiques penes de l'últim dia de mercat. Sí, dic bé, de l'últim dia de mercat. Hi ha coses que no canvien, i es veu que el club no va tindre prou de regalar les dos primeres jornades de lliga per esgotar les dates del mercat estiuenc. Així que amb tan positius antecedents, es va seguir la mateixa tàctica.

Es portava parlant des de setembre -només cinc mesos, que sou uns presses- de la necessitat primordial d'incorporar un "sis" i un "nou" a esta plantilla.

D'això i fins hui, han passat tres entrenadors, ha dimitit el director tècnic i com este últim va dimitir al gener -i davant de la necessitat de reforçar l'equip- es va pal·liar amb el director de l'escola, qui fins a eixe dia es tirava el dia veient criatures per a l'Acadèmia.

Total, va arribar un nou i van acabar fitxant un banda dreta -a l'hora en què escric estes línies encara queden hores i albergue l´innocent esperança de la sorpresa d'un mig centre-. És a dir, va arribar la mitat del que feia falta, i un d'ells per ser una oportunitat de mercat -amb 31 anys i apartat del seu anterior club per esborrar-se d'una convocatòria (fer un Fede Cartabia) , però una oportunitat de mercat al cap i a la fi. Que tampoc estem per a posar-nos exquisits-.

Total que estàvem en estes i esperant entrades, quan ens va sorprendre una eixida. La del cadet Nabil Touaizi al Manchester City. 

Els fets són clars: Txiki Beguiristáin ve a València a reunir-se amb Alesanco i a dir-li que es van a emportar al xaval. La família i el representant estan d'acord amb l'operació pel dineral que els oferixen i amb un simple canvi de residència, el València veuria un màxim de 100.000 Euros en concepte de formació del xaval.

El València es posa mà a l'obra per activa i per passiva però s'entropessa amb un mur. El xaval, la seua família i el seu agent estan bogets per la llenya que ve des de Manchester.

Davant de tal tessitura, el València accedix a la negociació amb el City, traguent d'entrada 300.000 euros, més una quantitat en el cas que la criatura arribe al primer equip i un percentatge d'una futura venda. Arribats a este punt, més val perdre que més perdre. 

Algunes veus diuen "si no volia estar, que marxe", i també "davant els diners no pots fer res". I jo, negue ambdós premisses.

Que els diners pesen molt i a vegades són impossibles de combatre? Sí, però no sempre. Preguntem-nos perquè cada vegada més futbolistes de qualsevol condició, categoria i edat es volen anar. Què li pots oferir a un juvenil a més de diners si ve el City a per ell? Una escola estructurada? Un projecte de club i pedrera sòlids? Un primer equip -meta final de tot futbolista en formació- en l'elit europea? Oportunitats per a arribar fins a la primera plantilla, quan els jóvens que més oportunitats han tingut en el València són Cancelo, Bakkali o Mina fins a l'aparició de Carlos Soler? Sí, es volen anar, però perquè?

I en el fet que és difícil competir amb les xifres de la Premier, és cert. Però per a competir amb les xifres de la Premier cal tindre una lliga equilibrada i equitativa en el repartiment dels drets televisius. Amb un producte que genere -per competitiu i atractiu- demanda en tot el món. Una lliga més atractiva, més recaptació per venda de drets, i per tant més diners per als clubs. Mentrestant, ací el València vota període rere període a Tebas, l'antítesi de tot el que els acabe d'exposar. Un home que es farta de dir que Madrid i Barça han d´estar bé i la resta prou tenen amb competir amb ells. Així que davant de la queixa de, com lluitar contra els diners de la Premier, d'entrada els diré que deixen de votar a Tebas i ser còmplices d'este sistema. 

En el pecat, porten la penitència.