El primer partit de seleccions a Mestalla

VALÈNCIA. En una setmana marcada per la disputa dels últims partits de l'Eurocopa i pel matx que jugaren en les semifinals les seleccions  espanyola i italiana, pot ser bon moment per recordar el primer partit disputat en terreny estatal per estes dos seleccions i en el que la ciutat València, Mestalla i Cubells tingueren un paper destacadíssim.

Eixe matx, de caràcter amistós, es va jugar el dia 14 de juny de 1925. El “cap i casal” valencià, per primera vegada, anava a ser seu d'un partit entre combinats nacionals i a més, el rival era una selecció forta i reconeguda pel seu potencial. La ciutat i les seues autoritats polítiques i futbolístiques es van volcar en fer tot el possible per garantir l’èxit organitzatiu de l'event. La prensa valenciana no va escamotejar elogis als esforços realitzats. Així, en les fulles dels principals diaris valencians podem llegir que eixe partit havia sigut: “la manifestación popular más grande y el acontecimiento deportivo de València más extraordinario de cuantos llevamos presenciados en nuestra ciudad” (Las Provincias, 16-6-1925). De l'ambient del partit es destacava que: “todo cuanto pueda decirse en su ponderación sería poco. Más de veinte mil espectadores apiñados en los diversos graderíos, anhelando presenciar un encuentro sensacional con todas las garantías anticipadas: los mejores jugadores de Italia y los supuestos mejores jugadores de España”. (El Pueblo, 16-6-1925).    

Els seleccionats espanyols, van arribar a València directament des de Berna, on havien apallissat, el dia 1 de juny, a la selecció de Suïssa per un contundent 0-3, i es varen concentrar quinze dies abans a Porta Coeli arribant a jugar un partit entre ells, encara que molts jugadors “desertaren” durant la llarga concentració i la convocatòria del partit preparatori es va completar amb jugadors d'equips valencians com els valencianistes Rino, Peral, Reverter, Reyes, Garrobé, Roca i Molina.

L'expectació pel partit contra els transalpins va ser tan gran que Mestalla es va omplir de gom a gom. Arribaren espectadors de tota la província i un hora i mitja abans de l'inici ja no cabia un agulla a les graderies del camp valencianista. El partit va ser presidit pel Príncep d'Astúries juntament amb les primeres autoritats valencianes i del futbol estatal. 

Els jugadors azzurris van saludar al públic braç en alt fent la salutació feixista. Malgrat este fet, els prolegòmens van ser brillants, intercanviant-se les dos esquadres obsequis i records commemoratius, entre els aplaudiments del públic.

En el combinat espanyol jugaren de porter Zamora, en la defensa Quesada i Pasarín, en el mig del camp Samitier, Gamborena i Peña i en la davantera Piera, Cubells, Errazquin, Echeveste i Alcázar. El partit, va finalitzar amb victòria espanyola per 1-0, el gol va ser obra d'Errazquin, jugador del Real Unión de Irún.

Eduardo Cubells va tindre un paper destacat el que no va fer sinó arredonir la festa. En la convocatòria també va estar altre valencianista: Enrique Molina, encara que no arriba a jugar.

La importància del partit i el que va suposar la seua organització per al club i per a la ciutat motivaren que, per a recordar tan magne esdeveniment, es col·locara una làpida de marbre a la façana del vell Mestalla per així conmemorarar el primer partit de seleccions disputat al camp del València.