El 'Pulidor' del futbol

VALENCIA. Al món de l'esport hi ha personatges que han passat a la posteritat pels seus triomfs i les seues victòries, però també hi ha lloc per als que es van quedar a les portes d'aconseguir l'èxit, els mal anomenats "segundons". El més famós d'ells és Raymond Pulidor, el "etern segon", el ciclista que més vegades ha pujat al podi del Tour de França, huit vegades ho va aconseguir, més que els mítics Hinault, Anquetil, Merckx o Induráin, encara que mai ho va fer en el lloc més alt, ja que mai va poder vèncer en la prova gal·la.

Si en el món del futbol busquem un equivalent a Pulidor, segurament entre els candidats més destacats trobaríem a Hèctor Cúper.

El tècnic argentí, va iniciar la seua carrera el 1993, com a entrenador dirigint al Club Atlético Huracán, on va aconseguir ser subcampió en el Clausura de 1994, en perdre l'últim partit del torneig quan li bastava un empat per ser campió.

El 1995 va entrenar a Lanús i va guanyar la Copa Conmebol de 1996, després de vèncer en la final, disputada a doble partit, a l'Independiente de Santa Fe colombià per un marcador global de 2-1.

En 1997 va ser contractat pel Mallorca i va jugar la final de Copa, disputada a Mestalla, que perdria contra el Barça per penals. Esta va ser la primera d'una llarga sèrie de finals perdudes a un únic partit.

Estos dos equips, de nou, es van vore les cares a la Supercopa d'Espanya. En esta ocasió l'equip de Cúper va aconseguir alçar-se amb el trofeu, per un còmput global de 3-1.

Haver disputat la final va atorgar al Mallorca el dret de jugar la Recopa d'Europa, competició en què va arribar a la final que perdria davant la Lazio de Roma per 2-1.

L'estiu de 1999 va fitxar pel València CF i va guanyar la Supercopa d'Espanya de la temporada 1999/2000. Esta competició es va disputar a doble partit els dies 8 i 15 d'agost, primer a Mestalla i la tornada al Nou Camp. El València CF, campió de Copa, es va adjudicar el títol per primera vegada en la seua història en la seua primera participació després de vèncer a Mestalla per 1-0 i empatar a Barcelona 3-3.

Després d'este primer èxit durant les seues dos temporades al capdavant del València, es va prolongar la mala sort de Cúper en les finals, ja que va jugar i va perdre dos finals consecutives de la Champions League, que podrien haver significat el primer títol en la màxima competició europea per al club valencià.

La temporada 1999/00, en el seu debut a la Champions, després d'una campanya espectacular el club va arribar a la final i la va perdre contra el Real Madrid, a l'estadi de Saint Denis de París.

La segona final, va arribar després de fer un immillorable campionat i el rival esta vegada va ser el Bayern de Munic. La final a partit únic va disputar-se el 23 de maig de 2001, a l'estadi Giuseppe Meazza de Milà i va vèncer el conjunt bavarès a la tanda de penals per 5-4 després d'arribar amb empat a un gol tant en els 90 minuts reglamentaris com en la pròrroga. El València, que arribava a la seua segona final consecutiva es quedava així una altra vegada sense el triomf i de la manera més cruel.

El 2001, Cúper va entrenar a l'Inter de Milà. Va dirigir al conjunt milanès dos temporades completes, aconseguint en la seua primera temporada arribar a l'última jornada tenint prou amb un empat per ser campions, i de nou van acabar derrotats.

Al novembre de 2009, Cúper va arribar a un acord per dirigir l'Aris Thessaloniki FC equip amb el qual va perdre la final de la Copa grega en la temporada 2010-2011, continuant amb la seua ratxa negativa en finals.

I diumenge passat, de nou, Héctor Cúper, es va quedar sense guanyar una final d'un gran torneig a un partit després de derrotar el Camerun a Egipte a la final de la Copa d'Àfrica.

Una Copa Conmebol en 1996, dos Supercopes espanyoles el 1998 i 1999 guanyades a doble partit i sis finals perdudes a un partit: dos amb el Mallorca (Copa 1998 i Recopa 1999), dos de 'Champions' amb el València (2000 i 2001), una altra amb l'Aris de Salònica (Copa grega 2011) i la d'este diumenge passat amb Egipte, al costat de dues lligues perdudes en l'última jornada del campionat. Héctor Cuper va estar a punt de guanyar els títols més importants del món del futbol, però mai va poder rematar la feina.

Ser l'etern "subcampió" l'ha marcat com un estigma i el fet de perdre els partits decisius li han forjat la reputació de ser el tècnic amb més mala sort del futbol. Amb una miqueta més de fortuna, tan sols amb què el penal llançat per Carboni a San Siro després de pegar en el travesser haguera botat uns centímetres més enrere, Héctor Cuper haguera passat a la història del València CF com el tècnic que el va fer arribar a la major glòria futbolística.

Tot i la seua mala sort, Cuper mereix un lloc destacat entre els entrenadors que han dirigit al club de Mestalla. Esperem que el que ell no va poder aconseguir un altre tècnic ho puga fer.