El punyal de Benicalap

VALÈNCIA. El proper dilluns Llevant i València es voran les cares al camp dels granotes. Donada l'actual classificació dels locals pot ser que este siga l'últim partit de rivalitat local que en algun temps es jugue al Ciutat. Per això anem a recordar la figura de Vicente Rodríguez, la última gran perla de la pedrera llevantinista que va triomfar en l'etern rival.     

L'arribada del de Benicalap a Mestalla va ser fruit del treball de Javier Subirats, el secretari tècnic merengot que va recomanar el seu fitxatge, l'any 2000. El València va pagar 4,2 milions d'euros, per un jovenet de només 18 anys, avançant-se a l'Arsenal que també el volia, bàsicament perquè el jugador volia quedar-se a València i defensar l'escut del club que estimava des de xicotet. Abans Vicente, es feu famós en tot el món pels 30.000 milions de pessetes (180 milions d'euros) de clàusula de rescissió que Pedro Villarroel, el president llevantinista, li va ficar a un jugador que no li havia costat res.

Eixa temporada va començar a complir el seu somni de jugar al València. Malgrat la seua joventut era un xaval molt madur, amb una gran tècnica i que va tindre que competir amb Kily González per fer-se un lloc a l'onze titular. Poc a poc el valencià va guanyar en protagonisme i projecció, mostrant-se com un jugador ràpid, hàbil, molt desequilibrant, bon regatejador, excel·lent llançador de centres i amb bon tir cara a porta. Durant eixes temporades es va convertit en un extrem totalment imparable quan corria per la seua banda.

Vicente va jugar amb els de Mestalla un total d'onze campanyes, en les que va guanyar dos Lligues, una Copa de la UEFA, una Supercopa d'Europa i una Copa, arribant a ser internacional en 35 partits i sent nomenat millor jugador espanyol de la Lliga i millor extrem esquerre del món per la FIFA el 2004, l'històric any del triplet valencianista.

Quan estava vivint el seu millor moment futbolístic, Vicente es va lesionar al turmell esquerre, un 29 d'octubre del 2004, durant un partit de Champions contra el Werder Bremen. Eixa lesió va ser la primera d'una llarga sèrie que condicionaren els seus últims anys a Mestalla, on va anar perdent protagonismes fins que a l'estiu de 2011 va eixir per fitxar pel Brighton anglès.

Coses del destí, el seu últim partit amb el València, va ser precisament contra el Llevant, en el que l'afició blanc-i-negra li va donar una grandíssima ovació amb el que deia adéu i gràcies a un dels millors jugadors que han jugat per la banda esquerra de Mestalla, després d'haver disputat 400 partits i haver marcat 64 gols.