El reforç que mai arribarà

VALÈNCIA. Al futbol li falta tanta coherència i sentit comú que el passar-se mesos donant pals de cec ara se'n diu treballar. Bé, sí, anar a peruna botija i portar-ne un got pot resultar una feina esgotadora, però són eines que malgrat tindre en comú l'introduir en ells elements líquids tenen funcions diferents. Per això es confon amb tanta facilitat el terme fitxar amb el de reforçar-se. Fitxar és el que ha fet el VCF cridant a totes les portes a la desesperada, sense solta ni volta, buscant descarts o jugadors sense minuts per a que el soci preferent acabe col·locant-te a última hora un parell fent-li un favor a uns altres.

La situació demanava una cirurgia precisa, però han anat al bulto. Res s'ha fet seguint un criteri establit. No es podia esperar altra cosa, estem davant un club desestructurat, buit per dins, on li prohibeixes el 10 a Soler per a acabar a l'esquena d'un xic que ve tres mesos cedit, en el qual tot succeeix a centenars o milers de quilòmetres de distància sense coneixement ni opinió dels que estan ací cobrint les aparences. Supose que el joc de donar salts d'alegria per comparar a Sobrino amb Cutrone és lo que s'emporta, però la comparació hauria de fer-se amb els que s'anaren al estiu, que és on està el mal fet.

Encara que ací la crítica no està en els nou vinguts, confondre això és altra estupidesa, sinó en lo demés. En què davant la teua falta de rumb haja de ser Benfica i Wolverhampton els que t'endossen jugadors que porten anys volent llevar-se de damunt per a retornar favors. L'excusa dels diners pot ser temptadora, però no és més que això. Al VCF mai li han fet falta euros per a fer-se un bon equip. Però només ha tingut un bon equip quan ho ha fet una estructura esportiva assentada, baix un criteri clar i amb llibertat per a treballar. Ací està el vertader problema.

Ja no queda ningú capaç d'inventar-se a un Jonas o que en ruïnes sàpiga conjugar una davantera Aduriz-Soldado amb zero euros en caixa. Tampoc un DD que ni tenint pressupost per a viatjar recórrega França amb cotxe, allotjant-se en hostals, i es traga de la mànega a Feghouli (quant et trobem a faltar i quina falta ens fas!) o que davant la necessitat de vendre canvie a Jordi Alba per Mathieu traient-li al Barça més diners pel francès. No va de milions, ni cracks, lo de construir un bon equip. Només es necessita voluntat. Que és tot el que falta a este VCF. El que s'ha fet, a correcuites, no està pensat per a assentar res, ni construir sobre la base d'això. És un pegat a la babalà en un mercat que aporta poc per a intentar eixir d'una situació provocada pel que mana. I a l'estiu? Perquè ací està el tema. Zero criteri, cap full de ruta, planificació inexistent… destinació desconeguda.

El reforç que més necessita el club és el que mai arribarà amb Meriton. El de tindre una estructura seriosa, professional, i una entitat on el comandament i la direcció siguen clars en pro d'un objectiu establit. Fitxar també fitxe jo. Construir un equip és altra cosa.