El tercer home

VALÈNCIA. En 1949, es va estrenar la pel·lícula “El tercer home”, una de les pel·lícules  britàniques més prestigioses de tots els temps. Va ser dirigida per Carol Reed i el seu guió fou escrit per Graham Greene, amb alguna aportació d'Orson Welles, qui interpretava el paper de Harry Lime. Un personatge que, malgrat les seues escasses aparicions en el film,  marca totalment la trama de la pel·lícula.

I el dia a dia del València, en estos últims anys, també ha sigut marcat per un personatge que pràcticament no apareixia en els primers planols de l'acció, ni acaparava el protagonisme de l'actualitat d'una entitat amb tant de seguiment i projecció com la de Mestalla. Este “tercer home” en l'escalafo valencianí, per darrere del màxim accionista i de l'interí de torn que ocupara la presidència, no era altre que Kim Huat Koh.

Des de l'arribada de Meriton ha sigut habitual la presència de treballadors, o millor dit de vasalls, de Peter Lim a la nostra ciutat. De Singapur han vingut a les nostres terres personatges com Lay Hoon Chan, Anil Murthy, Theo Swe Wei i Joey Lim, l'última incorporació, de moment, de la banda de l’esmorzar. Precisament, l'arribada d'este nou executiu, l'únic fitxatge fet per Peter Lim este estiu, suplirà les tasques que fins ara feia Kim Koh. El primer singapurés que es va traslladar a la nostra ciutat, en ple procés de venda, per dirigir, primer la compra i després l'entitat. 

Koh es va convertir en l'home de confiança de Lim al cap i casal, però sempre a l'ombra. Com eixos actors secundaris que tenen un paper crucial en l'argument i la trama de la pel·lícula però que en el dia a dia viuen allunyats del protagonisme mediàtic que tenen les estrelles del moment, cas d'Amadeo Salvo, Lay Hoon Chan o l'actual okupa de la llotja.

S'equivocarà qui pense que pel seu baix perfil, les seues opinions o decisions tenien poc pes, o que el seu treball i rol al club eren irrellevants. Pot ser que de cara a l'afició no fora més que un altre singapurès en les oficines. Però la realitat era molt diferent, poques coses passaven al club sense que ell ho sapiguera i, en conseqüència, que Peter Lim s'assabentara. Ell era els ulls i les orelles de Meriton Hòlding Ltd a València.

I ara, després de més de cinc anys entre nosaltres ha emprés el camí de tornada al seu país i tot fa pensar que per a sempre. Una vegada s'ha consumat la seua eixida del club, podem dir que amb ell se'n va l'autentic home fort de Lim a Mestalla, un dels pocs amb línia directa amb el màxim accionista i qui era el seu braç executor, i açò últim no és cap exageració. Malgrat el seu gest afable, era, en paraules de persones que l'han tractat, han treballat i l'han patit, un executiu sense sentiments ni escrúpols, al qui no li tremolava la mà a l'hora d'acomiadar a empleats, i en segons quins casos pareixia disfrutar fent-ho. Un funcionari de Meriton, amb tot el sentit que li donen a este terme els singapuresos, que mai va mostrar empatia cap a l’entorn del club, que no ha tingut cap interés per la nostra cultura, ni ha entés la nostra forma de ser, ni el que és el València per als seus aficionats i seguidors.

Segurament Kim Huat Koh tindrà un retir i una jubilació dorada, sobretot després de les darreres nòmines cobrades del València. Torna a sa casa sense haver dit ni mu en castellà, segurament sense saber que ací també parlem valencià i sense haver après res de futbol, ni de com s'ha de gestionar de manera racional i coherent un club amb un potencial tan gran com el València.

Kim Koh, com diu la dita valenciana: “Bon vent i barca nova”. I ja de pas, quan isques... tanca la porta.